«A poc a poc i bona lletra». Una anàlisi ètica de la vacuna contra la covid-19: fabricació, distribució i reticència

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Maite Cruz Piqueras
Escola Andalusa de Salut Pública
Joaquín Hortal Carmona
Hospital de Guadix, Granada
Javier Padilla Bernáldez
CS Fuencarral, Madrid
L’arribada d’una vacuna contra el SARS-CoV-2 que pugui frenar l’expansió de la infecció s’ha postulat com la resposta definitiva per frenar la pandèmia de COVID-19. Lluny de ser una solució lliure de conflictes ètics, la introducció d’una nova vacuna en la pràctica de la salut pública, i que es faci en una situació d’inestabilitat social, política i econòmica, torna a activar la línia de tensió entre el poder de les institucions, l’autonomia de les persones i les dinàmiques dels mercats globals. Això fa que calgui una anàlisi ètica que inclogui els conflictes en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de la vacuna, els elements de justícia global presents en la distribució de la vacuna, les decisions de priorització quan l’oferta d’aquesta no cobreixi la demanda existent i les postures que s’hauran de prendre, des dels poders públics, per abordar els casos de reticència per part de les persones que no desitgin que se’ls administri la vacuna —o que plantegin dubtes davant d’això.

Article Details

Com citar
Cruz Piqueras, Maite et al. «“A poc a poc i bona lletra”. Una anàlisi ètica de la vacuna contra la covid-19: fabricació, distribució i reticència». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2020, vol.VOL 65, p. 57-73, doi:10.5565/rev/enrahonar.1307.
Biografies de l'autor/a

Maite Cruz Piqueras, Escola Andalusa de Salut Pública

Maite Cruz Piqueras és sociòloga de l’àrea de Gestió de Serveis i Professionals de la Salut de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP). Ha participat en la coordinació de diversos projectes de planificació estratègica i avaluació de programes de salut de la Conselleria de Salut i Famílies de la Junta d’Andalusia, entre els quals destaquen l’Estratègia de Bioètica del Sistema Sanitari Públic d’Andalusia, la posada en marxa i actualització del Catàleg de Consentiments Informats, així com el desenvolupament de la Xarxa de Comitès d’Ètica Assistencial. En l’àrea de salut global ha estat consultora tècnica de projectes a l’Uruguai i Xile per al disseny de models de xarxes integrades en Serveis de Salut (RISS). És directora del Diploma d’Especialització en Bioètica, títol propi de la Universitat de Granada, i docent en diversos màsters, diplomes i cursos d’ètica. En recerca forma part de la xarxa EOL sobre el final de la vida (End of Life Andalusian Network), la xarxa INEDyTO (Recerca en Ètica de la Donació i el Trasplantament d’Òrgans) i ESPACyOS (Ètica per a la Salut Pública, Acció, Cures i Observació Social). Les seves publicacions han derivat de recerques en salut amb mètodes qualitatius, ètica de la recerca qualitativa i la utilització de mètodes audiovisuals per a difusió de resultats. Més recentment ha aprofundit en els discursos que articulen mares i pares sobre la decisió i reticència a vacunar els seus fills i filles. També ha realitzat diversos vídeos sobre el final de la vida (Al final tú decides, De muerte somos todos) i un altre per promoure un diàleg sobre la vacunació #dialogavacunas. Pertany a la Comissió de Recerca de l’EASP i és vicepresidenta del Comitè Institucional d’Ètica de l’EASP. A estones és @maiteazules.

Joaquín Hortal Carmona, Hospital de Guadix, Granada


Joaquín Hortal Carmona és llicenciat en Medicina (Universitat de Granada), especialista en medicina de família i comunitària, i exerceix professionalment en les urgències i hospitalització polivalent de l’hospital de Guadix (Agència Sanitària Pública Hospital de Ponent). També és expert universitari en bioètica, vocal del comitè d’ètica assistencial Granada Nord-Est i col·laborador docent de l’Escola Andalusa de Salut Pública en temes de bioètica, ètica de salut pública i desmedicalització. Ha fet recerca en desprescripció, reticència vacunal (becaGrífols 2015), ètica i trasplantaments d’òrgans (projecte INEDyTO), amb especial interès en teories de justícia i la seva aplicació en la distribució d’òrgans i de recursos sanitaris escassos. En el context de la pandèmia de covid-19, ha dut a terme recerca en criteris de priorització i en actituds cap a una eventual vacuna. És doctorand en bioètica sobre distribució d’òrgans per a trasplantament i membre de la xarxa ESPACyOS (Ètica Salubrista per a l’Acció, Cures i Observació Social).

Javier Padilla Bernáldez, CS Fuencarral, Madrid

Javier Padilla Bernáldez és llicenciat en Medicina (UAM). És especialista en Medicina Familiar i Comunitària i màster en Economia de la Salut i del Medicament (UPF) i en Salut Pública i Gestió Sanitària (EASP). És autor de ¿A quién vamos a dejar morir? (Capitán Swing, 2019) y Epidemiocracia (Capitán Swing, 2020) i cocoordinador de Salubrismo o barbarie (Atrapasueños, 2017). Actualment treballa com a metge de família al Centre de Salut Fuencarral (Madrid). En l’àmbit investigador, s’ha centrat especialment en les desigualtats socials i les teories de la justícia.