«Vísteme despacio que tengo prisa». Un análisis ético de la vacuna contra la COVID-19: fabricación, distribución y reticencia

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Maite Cruz Piqueras
Escuela Andaluza de Salud Pública
Joaquín Hortal Carmona
Hospital de Guadix, Granada
Javier Padilla Bernáldez
CS Fuencarral, Madrid

La llegada de una vacuna contra el SARS-CoV-2 que pueda frenar la expansión de la infección se ha postulado como la respuesta definitiva para frenar la pandemia de COVID-19. Lejos de ser una solución libre de conflictos éticos, la introducción de una nueva vacuna en la práctica de la salud pública, y que se haga en una situación de inestabilidad social, política y económica, vuelve a activar la línea de tensión entre el poder de las instituciones, la autonomía de las personas y las dinámicas de los mercados globales. Esto hace que sea preciso un análisis ético que incluya los conflictos en el ámbito de la investigación y el desarrollo de la vacuna, los elementos de justicia global presentes en la distribución de la vacuna, las decisiones de priorización cuando la oferta de esta no cubra la demanda existente y las posturas que se deberán tomar, desde los poderes públicos, para abordar los casos de reticencia por parte de las personas que no deseen que se les administre la vacuna —o que planteen dudas ante ello.

Article Details

Cómo citar
Cruz Piqueras, Maite et al. «“Vísteme despacio que tengo prisa”. Un análisis ético de la vacuna contra la COVID-19: fabricación, distribución y reticencia». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2020, vol.VOL 65, pp. 57-73, doi:10.5565/rev/enrahonar.1307.
Biografía del autor/a

Maite Cruz Piqueras, Escuela Andaluza de Salud Pública

Maite Cruz Piqueras és sociòloga de l’àrea de Gestió de Serveis i Professionals de la Salut de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP). Ha participat en la coordinació de diversos projectes de planificació estratègica i avaluació de programes de salut de la Conselleria de Salut i Famílies de la Junta d’Andalusia, entre els quals destaquen l’Estratègia de Bioètica del Sistema Sanitari Públic d’Andalusia, la posada en marxa i actualització del Catàleg de Consentiments Informats, així com el desenvolupament de la Xarxa de Comitès d’Ètica Assistencial. En l’àrea de salut global ha estat consultora tècnica de projectes a l’Uruguai i Xile per al disseny de models de xarxes integrades en Serveis de Salut (RISS). És directora del Diploma d’Especialització en Bioètica, títol propi de la Universitat de Granada, i docent en diversos màsters, diplomes i cursos d’ètica. En recerca forma part de la xarxa EOL sobre el final de la vida (End of Life Andalusian Network), la xarxa INEDyTO (Recerca en Ètica de la Donació i el Trasplantament d’Òrgans) i ESPACyOS (Ètica per a la Salut Pública, Acció, Cures i Observació Social). Les seves publicacions han derivat de recerques en salut amb mètodes qualitatius, ètica de la recerca qualitativa i la utilització de mètodes audiovisuals per a difusió de resultats. Més recentment ha aprofundit en els discursos que articulen mares i pares sobre la decisió i reticència a vacunar els seus fills i filles. També ha realitzat diversos vídeos sobre el final de la vida (Al final tú decides, De muerte somos todos) i un altre per promoure un diàleg sobre la vacunació #dialogavacunas. Pertany a la Comissió de Recerca de l’EASP i és vicepresidenta del Comitè Institucional d’Ètica de l’EASP. A estones és @maiteazules.

Joaquín Hortal Carmona, Hospital de Guadix, Granada


Joaquín Hortal Carmona és llicenciat en Medicina (Universitat de Granada), especialista en medicina de família i comunitària, i exerceix professionalment en les urgències i hospitalització polivalent de l’hospital de Guadix (Agència Sanitària Pública Hospital de Ponent). També és expert universitari en bioètica, vocal del comitè d’ètica assistencial Granada Nord-Est i col·laborador docent de l’Escola Andalusa de Salut Pública en temes de bioètica, ètica de salut pública i desmedicalització. Ha fet recerca en desprescripció, reticència vacunal (becaGrífols 2015), ètica i trasplantaments d’òrgans (projecte INEDyTO), amb especial interès en teories de justícia i la seva aplicació en la distribució d’òrgans i de recursos sanitaris escassos. En el context de la pandèmia de covid-19, ha dut a terme recerca en criteris de priorització i en actituds cap a una eventual vacuna. És doctorand en bioètica sobre distribució d’òrgans per a trasplantament i membre de la xarxa ESPACyOS (Ètica Salubrista per a l’Acció, Cures i Observació Social).

Javier Padilla Bernáldez, CS Fuencarral, Madrid

Javier Padilla Bernáldez és llicenciat en Medicina (UAM). És especialista en Medicina Familiar i Comunitària i màster en Economia de la Salut i del Medicament (UPF) i en Salut Pública i Gestió Sanitària (EASP). És autor de ¿A quién vamos a dejar morir? (Capitán Swing, 2019) y Epidemiocracia (Capitán Swing, 2020) i cocoordinador de Salubrismo o barbarie (Atrapasueños, 2017). Actualment treballa com a metge de família al Centre de Salut Fuencarral (Madrid). En l’àmbit investigador, s’ha centrat especialment en les desigualtats socials i les teories de la justícia.