Teoria, teràpia , mode de veure : Sobre la concepció wittgensteiniana de la filosofia

Hi ha una tendència negativa ( ideal de la teràpia ) i una positiva ( concepte de visió sinòptica) en la que Wittgenstein pensa sobre la naturalesa de la filosofia . Tematitzant aquesta tensió arribo als següents resultats : 1) S'ha de distingir pel que fa a la idea de la teràpia entre una tesi forta -el rebuig de la filosofia com a forma de coneixement- i una tesi feble -el èmfasi en la pluralitat dels problemes filosòfics amb què es qüestiona el projecte d'una prima philosophia . Plantejo dues crítiques a la tesi forta i intento mostrar la importància de la feble. 2) Una interpretació « purista » de la idea de filosofia com consideració gramatical ( amb la qual Wittgenstein i altres pretenen donar suport a la tesi forta) no dóna compte d'aquella crítica a un llenguatge ( o les seves regles ) que constitueix la motivació de desenvolupaments científics i socials . 3) L'interessant rau en la manera en què l'autor transmet les seves opinions ( no que no tingui elles ) . Doncs la seva manera d'argumentar «conduint» i «mostrant» permet apreciar que el coneixement filosòfic no s'esgota en un coneixement de tipus proposicional.