Un pensament fantasma: Notes sobre el rerefons schopenhauerià del nostre món

Els últims treballs dedicats a Schopenhauer, com ara els de François Félix, plantegen la centralitat del subjecte en el procés de representació. D’altra banda, l’obertura contemporània iniciada per Michel Henry, Clemente Rosset, i fins i tot Deleuze, Debord i Baudrillard, insisteixen en el fet que la representació no domina la realitat. És com si la contemporaneïtat hagués redescobert l’observació shopenhaueriana sobre el poder distorsionant de la representació. El subjecte schopenhauerià com a origen de formes, però també com una crítica de les seves pròpies formes, pot aparèixer com un model operatiu per revitalitzar la dimensió crítica en un univers teòric reclòs en l’acceptació submisa.