El pluralisme i la Justícia Global

Una qüestió central en el debat al voltant de propostes contemporànies per a un nou ordre internacional és la de si acceptar el fet del pluralisme global ha de portar a rebaixar les nostres expectatives de justícia global . Molts dels participants en aquest debat responen de manera afirmativa a aquesta pregunta . Fins i tot autors com Rawls i Habermas -tots dos prominents defensors de concepcions ambicioses de justícia domèstica - semblen arribar a aquesta conclusió pessimista en les seves respectives propostes per a un nou ordre internacional . En aquest article , qüestiono la plausibilitat d'aquesta conclusió a partir d'una anàlisi del projecte cosmopolita que Habermas ha articulat en publicacions recents . Argument que la seva presentació del projecte oscil · la entre dos models . El primer és un model ambiciós per a un futur ordre internacional dirigit a complir els objectius de drets humans continguts en la Carta de les Nacions Unides . El segon és un model minimalista on el deure de protegir els drets humans per part de la comunitatinternacional està limitat a l'obligació negativa de prevenir guerres d'agressió i violacions massives dels drets humans provinents de conflictes armats com neteges ètniques o genocidi . Segons aquest model , qualsevol objectiu de justícia més ambiciós quedaria relegat a una política domèstica global acordada mitjançant la negociació de compromisos entre unes grans potències domesticades . En contra d'aquesta interpretació minimalista ia favor de la interpretació ambiciosa del model , argument que no hi ha cap base normativa plausible per traçar una distinció significativa entre violacions massives dels drets humans degudes a conflictes armats i violacions degudes a les regulacions internacionals de l'ordre econòmic global . Si això és cert , acceptar el fet del pluralisme global no ofereix una justificació plausible per excloure la justícia econòmica dels principis de justícia transnacional reconeguts per la comunitat internacional.