Stefan Zweig

Llegint-lo per poc m’atropellen: és per això que l’he triat. Perquè cada cop que he començat una novel·la m’ha passat el mateix: arribava l’hora d’anar a treballar, de comprar el dinar, de sortir a fora, al carrer, al món, i no podia parar de llegir-lo. I per les voreres de Barcelona, amb la perifèria dels ulls, intuïa i esquivava les passes dels altres. Però estava tan absorta, que en el fons no caminava per Barcelona, sinó per un altre país i per un altre segle, i és clar, travessava el carrer sense comprovar si el semàfor era vermell.