"Ha faltat el lideratge de la iniciativa pública per fixar els interessos reals del model territorial. Ara tenim una feinada"

La centralitat de Barcelona i la seva influència en l’àrea metropolitana i a la resta del país, com a capital, han marcat l’urbanisme de les últimes dècades a Catalunya, jun- tament amb l’herència d’un model urbanístic pensat a partir de les necessitats dels promotors privats sense tenir en compte les necessitats reals dels municipis. Malgrat tot, Catalunya disposa d’una retícula de ciutats mitjanes en xarxa que, amb una bona política de transport públic, permetria garantir una bona distribució territorial per assegurar qualitat residencial, així com oportunitats econòmiques i laborals. En un context marcat pel canvi climàtic, la tendència al teletreball i la necessitat d’habitatge a preu assequible, la distribució territorial en xarxa cobra més sentit que mai. Dels reptes de l’equilibri territorial en parlem amb Maria Sisternas, urbanista i directora de l’INCASÒL i amb Jordi Sánchez, regidor d’urbanisme de Montcada i Reixac i vicepresident de l’AMB responsable de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques.