Tribut a Caterina Albert / Víctor Català

Descobrir Caterina Albert i Paradís (1869-1966) mitjançant Solitud (1905) —de bon tros la millor novella modernista que salta per damunt de l’encasellament dels manuals—, fou una sorpresa immensa per la seva original magnitud i modernitat argumental i per la seva riquesa lingüística i, des de llavors llegir-la més a fons, esdevingué una gran passió. El fet que l’androcrítica del país, desconcertada en desemmascarar que al darrere del pseudònim s’amagués una dona «ferida pel llamp del geni», teixís una biografia plena de prejudicis i de tabús sobretot arran de la solteria i també pel fet de la seva temàtica massa crua i escandalosa per a una «ploma femenina», em catalitzà la voluntat de restituir les equívoques apreciacions i de rescabalar l’esbiaixada biografia, i em convertiren, el 1984, en una incipient crítica literària amb visió de gènere de la seva obra arran de la selecció i el pròleg que vaig fer per l´editorial LaSal, una editorial pionera en publicar assaigs feministes i en recuperar la genealogia d’escriptores clàssiques catalanes.