Anàlisi d’una intervenció educativa basada en ACAD Toolkit per millorar el disseny didàctic en futurs docents

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Sara Buils
Universitat Jaume I
M.ª Ángeles Llopis-Nebot
Universitat Jaume I
Gracia Valdeolivas-Novella
Universitat Jaume I
Francesc M. Esteve-Mon
Universitat Jaume I

Per facilitar el procés de disseny i anàlisi didàctica és important considerar l’eina ACAD (Activity-Centred Analysis and Design) Toolkit. Aquesta representa les dimensions del marc que intervenen en el disseny: l’escenari d’aprenentatge, la interacció social, les tasques de coneixement i l’enfocament pedagògic. L’objectiu d’aquest article és analitzar la percepció d’aquests elements després d’haver estat implementats en una intervenció educativa amb futurs docents per millorar la capacitat d’anàlisi i disseny de situacions d’aprenentatge enriquides per la tecnologia. Se segueix la metodologia de recerca basada en el disseny educatiu i es presenta el procés d’avaluació d’una primera iteració, mitjançant un qüestionari d’autopercepció basat en el model clàssic de Kirkpatrick (1999) i l’anàlisi de les reflexions dels estudiants plasmades als seus blocs en línia. L’alumnat mostra un grau mitjà-alt de satisfacció (3,68 sobre 5) respecte als elements de l’eina i destaquen la interacció social produïda en l’ús de la ferramenta que en motiva l’aprenentatge docent (3,78 sobre 5), així com la reflexió i l’anàlisi sobre les seves propostes didàctiques (3,92 i 3,84 sobre 5 respectivament), que fan referència a la transferència del coneixement adquirit a la realitat pràctica.

Paraules clau
disseny didàctic, disseny educatiu, formació inicial docent, innovació educativa, investigació basada en el disseny educatiu, intervenció educativa

Article Details

Com citar
Buils, Sara et al. «Anàlisi d’una intervenció educativa basada en ACAD Toolkit per millorar el disseny didàctic en futurs docents». Educar, 2023, vol.VOL 59, núm. 2, p. 315-31, doi:10.5565/rev/educar.1701.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Sara Buils, M.ª Ángeles Llopis-Nebot, Gracia Valdeolivas-Novella, Francesc M. Esteve-Mon, 2023

Referències

BLIGH, B. y FLOOD, M. (2015). The Change Laboratory in Higher Education: Research-intervention using activity theory. En J. HUISMAN y M. TIGHT (eds.), Theory and method in higher education research (pp. 141-168). Emerald.

BOWER, M. (2016). A Framework for Adaptive Learning Design in a Web-Conferencing Environment. Journal of Interactive Media in Education, 2016(1), 11. http://doi.org/10.5334/jime.406

CARVALHO, L. y GOODYEAR, P. (2014). Framing the analysis of learning network architectures. En P. GOODYEAR y L. CARVALHO (eds.), The architecture of productive learning networks (pp. 48-70). Routledge.

CARVALHO, L. y YEOMAN, P. (2019). Connecting the dots: Theorizing and mapping learning entanglement through archaeology and design. British Journal of Educational Technology, 50(3), 1104-1117. https://doi.org/10.1111/bjet.12761

DALZIEL, J., CONOLE, G., WILLS, S., WALKER, S., BENNETT, S., DOBOZY, E., CAMERON, L., BADILESCU-BUGA, E. y BOWER, M. (2016). The Larnaca Declaration on Learning Design. Journal of Interactive Media in Education, 7(1), 1-24. http://doi.org/10.5334/jime.407

ESTEVE-MON, F. M., SÁNCHEZ-CABALLÉ, A. y LLOPIS-NEBOT, M. A. (2021). Social Networking from a Transmedia Perspective: The Development of Reflective and Digital Competencies of Student-Teachers. Journal of Educational Multimedia and Hypermedia, 30(3), 209-231.

EUROPEAN UNIVERSITY ASSOCIATION (2019). Promoting a European dimension to teaching enhacement: A feasibility study from the European Forum for Enhanced Collaboration in Teaching (EFFECT) project. EUA.

GELMEZ, K. y ARKAN, S. (2022). Revisiting a CAD course in the midst of the global pandemic with an activity-centered framework: Reflections from design students. FormAkademisk, 15(1), 1-20. https://doi.org/10.7577/formakademiskmisk.4540

GOODYEAR, P. (2015). Teaching as Design. HERDSA Review of Higher Education, 2, 27-50. www.herdsa.org.au/herdsa-review-higher-education-vol-2/27-50.

GOODYEAR, P. y DIMITRIADIS, Y. (2013). In medias res: Reframing design for learning. Research in Learning Technology, 21, 1-13. https://doi.org/10.3402/rlt.v21i0.19909

GOODYEAR P., CARVALHO. L., YEOMAN. P., CASTAÑEDA, L. y ADELL, J. (2021). Una herramienta tangible para facilitar procesos de diseño y análisis didáctico: Traducción y adaptación transcultural del Toolkit ACAD. Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación, 60, 7-27. https://doi.org/10.12795/pixelbit.84457

GREEN, J. K., BURROW, M. S. y CARVALHO, L. (2020). Designing for Transition: Supporting Teachers and Students Cope with Emergency Remote Education. Potdigital Science and Education, 2, 906-922. https://doi.org/10.1007/s42438-020-00185-6

KIRKPATRICK, D. L. (1999). Evaluación de acciones formativas: Los cuatro niveles. Gestión 2000.

KLEINSMANN, M. y VALKENBURG, R. (2008). Barriers and enablers for creating shared understanding in co-design projects. Design Studies, 29(4), 369-386. https://doi.org/10.1016/j.destud.2008.03.003

KRIPPENDORFF, K. (2018). Content analysis: An introduction to its methodology. SAGE.

KUCKARTZ, U. y RÄDIKER, S. (2019). Analyzing Qualitative Data with MAXQDA: Text, Audio, and Video. Springer.

MASON, K. y KLEIN, S. (2013). Land, sea and sky: Map making as reflection in pre-service teacher education. Reflective Practice: International and Multidisciplinary Perspectives, 14(2), 209-225. https://doi.org/10.1080/14623943.2012.749228

MCKENNEY, S. y REEVES, T. C. (2012). Conducting Educational Design Research. Routledge.

PALETZ, S., CHAN, J. y SCHUNN, C. (2017). The dynamics of micro-conflicts and uncertainty in successful and unsuccessful design teams. Design Studies, 50, 39-69. https://doi.org/10.1016/j.destud.2017.02.002

PERRENOUD, P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Graó. http://www.unige.ch/fapse/SSE/teachers/perrenoud/php_main/php_2000/2000_22.html.

PLOMP, T. y NIEVEEN, N. (2009). An introduction to educational design research. Netherlands Institute for Curriculum Development (SLO).

REILLY, C. y REEVES, T. C. (2022). Refining active learning design principles through design-based research. Active Learning in Higher Education, 0(0). https://doi.org/10.1177/14697874221096140

RODRÍGUEZ, G., GIL, J. y GARCÍA, E. (1999). Metodología de la investigación cualitativa. Ediciones Aljibe.

SCHOONENBOOM, J. y JOHNSON, R. B. (2017). How to Construct a Mixed Methods Research Design. KZfSS Kölner Zeitschrift Für Soziologie und Sozialpsychologie, 69(S2), 107-131. https://doi.org/10.1007/s11577-017-0454-1

TINOCA, L., PIEDADE, J., SANTOS, S., PEDRO, A. y GOMES, S. (2022). Design-Based Research in the Educational Field: A Systematic Literature Review. Education Sciences, 12(6), 410. https://doi.org/10.3390/educsci12060410

YEOMAN, P. y CARVALHO, L. (2019). Moving between material and conceptual structure: Developing a card-based method to support design for learning. Design Studies, 64, 64-89. https://doi.org/10.1016/j.destud.2019.05.003