Lectura del primer llibre de lectura de la pedagogia catalana : aproximació a la Doctrina Pueril : Interpretation of the first reading primer in catalan pedagogy : an approach to Doctrina Pueril

En aquest article es revisen les circumstàncies sota les quals fou escrita la Doctrina
Pueril, així com les influències que Llull va rebre a l'hora de la seva redacció. En aquest
sentit cal destacar la del dominic Vicenç de Beauvais així com la de Sant Tomàs, tot
això malgrat el franciscanisme del nostre autor. A continuación aportam una nova
estructura d'aquesta obra que centram en l'educació religiosa que és la temàtica més
important, l'educació cultural, social i professional, i una última part que com a miscel
·lània introdueix aspectes diversos, tal com l'educació natural juntament amb altres
de caire religiós i moral. També advertim la minsa influència que, posteriorment, va
tenir aquesta obra, malgrat fou el primer tractat d'educació que s'escrigué en llengua
popular i ser, a la vegada, el primer llibre de lectura que es dedicà als infants.
Per últim, es demostra l'actualitat de la pedagogia luliana mitjançant la seva
influència en generalitzar, tal com va fer Herbart, el sentit del que és pedagògic, de sistematitzar-
ho i estructurar-ho tal com ho varen fer els darrers neokantians de l'escola
de Maburg (Gottler, Flitner, Heinz). Al mateix temps, presenta una funcionalitat global
i abarcadora de la pedagogia, evidenciant, molts d'anys abans dels il·lustrats, el seu
sentit utilitarista i a la vegada naturalista (Rousseau). També es presenta com un
manual autoinstructiu i com material pedagògic propi de l'educació no formal. Per
últim, trobam també a la Doctrina Pueril aspectes propis de l'aprenentatge mitjançant
la natura (Pestalozzi), del personalisme educatiu (Maritain, Stefanini, Mounier), i de
l'enfocament sistèmic que Bertalanffy sols descobrí a l'obra de Nicolau de Cusa.