La educación social como construcción histórica, pedagógica y social (1975-2000)

L’article situa els seus arguments principals en el procés de construcció històrica
de l’educació social des dels inicis de la transició democràtica a Espanya (1975) fins
als primers anys dos mil. Una etapa decisiva en l’obertura de l’educació a teories i
pràctiques que invoquen noves maneres d’educar i educar-se en societat: a favor de
les persones, de la seva qualitat de vida, dels drets a una ciutadania més inclusiva,
per a una convivència que sigui lliure, pacífica, justa i equitativa. En aquest context,
emergeix l’educació social. Les universitats, mitjançant la formació, la investigació i la
transferència de coneixement, les societats científiques i els col·lectius professionals,
a través d’un ampli ventall d’iniciatives i experiències, han contribuït decisivament
al desenvolupament i la «institucionalització» dels seus sabers científics, acadèmics i
professionals, convergents amb un projecte-trajecte d’àmplies avingudes pedagògiques
i socials.