El Museu Pedagògic de Castelló. Una demanda dels mestres en el primer terç del segle xx

El present article mostra l’interès i l’esforç dels mestres que exercien la seva docència en les escoles de la província de Castelló a principis del segle xx per posar en marxa el Museu Pedagògic Provincial en la capital de la Plana. Demanaven una institució que els ajudés i complimentés la mancança de formació inicial de les escoles de magisteri; volien conèixer noves metodologies que potenciaren l’ensenyament actiu i l’educació integral, on el llibre de text i la memorització no foren les úniques ferramentes pedagògiques; un lloc on poder consultar des de tractats de pedagogia fins les últimes revistes i publicacions nacionals i estrangeres; amb un servei de préstec d’exemplars, tant per a mestres com per al públic en general; i que oferirà formació als mestres, en especial als rurals. La influència dels postulats de la Institució Lliure d’Ensenyança es veu clarament reflectida en aquestes demandes. La informació que es mostra prové de l’anàlisi dels 541 números de la Revista La Escuela1 des de l’any 1912 fins l’any 1933, dipositats en el fons documental de l’arxiu municipal de Castelló, i del Boletín de Educación2 número 4 de setembre de 1937 publicat en Castelló, de la biblioteca particular d’Enric Soler i Godes.