Educar des de les perifèries. L’Escola d’Adults Freire (Nou Barris, Barcelona, 1972-1986)

Aquest article analitza l’experiència d’un centre de formació de persones adultes que va sorgir com a resposta davant la situació cultural i necessitats educatives dels barris obrers del nord de la ciutat de Barcelona, particularment el districte de Nou Barris, entre finals de la dictadura franquista i meitats de la dècada de 1980. Les mancances percebudes per la població, van propiciar l’engegada de diverses iniciatives per part dels moviments veïnals, amb especial interès en les propostes de renovació pedagògica. Fruit d’això va ser la creació d’un ampli teixit de projectes socials, culturals i educatius entre els quals destaquem l’Escola d’Adults Freire.
Paraules clau: Educació d’Adults, Moviment Veïnal, Paulo Freire, Renovació Pedagògica, Cultura Popular.