300Remastering independence: The re-education of Belgian blinded soldiers of the Great Waar, 1914-1940

En aquest article, la història de les iniciatives reeducatives dels soldats cecs belgues
de la Gran Guerra, i l'impacte social que tenien aquestes iniciatives en el període d'entreguerres,
està relacionada amb una reinterpretació contemporània del paper central
atribuït a la independència quan parlem i tractem de persones amb discapacitat. En
primer lloc, s'argumentarà que les iniciatives educatives molt més que les iniciatives
educatives anteriors per a persones amb discapacitat visual es van centrar en la consecució
de la independència econòmica. L'ideal fou restaurar completament els soldats
mutilats a la vida econòmica. Després d'haver descrit les iniciatives concretes que es
van implementar per assolir aquest objectiu discursiu, en segon lloc, es demostrarà
que aquest somni de la independència va ser desafiat des de diferents vessants. No
només hi havia les circumstàncies concretes de la vida dels mateixos soldats cecs que
sovint van contradir el somni d'una plena autonomia. També va existir un discursque, en comptes de promoure la independència, va fer èmfasi en la situació miserable
en què es trobaven els cecs. Juxtaposant la instal·lació d'un nou discurs centrat en la
independència i la reactivació d'una tradició de parlar en termes de compassió i impotència,
l'article defensa una imatge més matisada del paper que tingué la Gran Guerra
en la forma en què es parlava de les persones amb discapacitat visual a Bèlgica i eren
tractades.