Història dels orígens de la Garnatxa negra
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Josep M. Puiggròs i Jové
Quan parlem de garnatxa primer de tot haurem de distingir entre què entenem avui per vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau com a formes més importants de designar amb interrogant un mateix cep o un mateix vi. Aquest serà el punt a desenvolupar en aquesta comunicació.
A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta.
Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans.
Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.
A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta.
Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans.
Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.
Article Details
Com citar
Puiggròs i Jové, Josep M. “Història dels orígens de la Garnatxa negra”. Dossiers agraris, no. 19, pp. 11-32, https://raco.cat/index.php/DossiersAgraris/article/view/321147.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Josep M. Puiggròs i Jové, Història dels orígens de la carinyena , Dossiers agraris: Núm. 20: La varietat carinyena
- Josep M. Puiggròs i Jové, Documentació històrica del sumoll-sumoi , Dossiers agraris: Núm. 14: La varietat sumoll
- Josep M. Puiggròs i Jové, [Presentació] , Dossiers agraris: Núm. 20: La varietat carinyena