Història dels orígens de la carinyena
Article Sidebar
Main Article Content
Josep M. Puiggròs i Jové
La varietat carinyena és una varietat de raïm negre, cultivada des de fa segles a Catalunya. La documentació fins ara trobada mostra unes citacions medievals que parlen de vi carinyena, sense concretar si és vi d'un cep dit carinyena o de la població de Cariñena. A final del segle xviii apareixen documents de diferents llocs amb noms diversos que s'accepta que són sinònims de la carinyena, com crujillón a la comarca de Cariñena, carinyena a Catalunya (Principat), caranyana a la Catalunya del Nord, mazuela a la Rioja i a Navarra i carignan a Occitània. Sorprèn que precisament a Cariñena se'n digués i encara avui se'n digui crujillón. Aquesta aparició simultània de documents i noms en llocs diferents fa difícil determinar de manera clara un lloc concret del seu origen. Molts dels autors coincideixen a situar-lo a la localitat aragonesa de Cariñena, però fa moltes dècades que aquesta varietat es cultiva molt poc en aquesta zona, i la fama del seu vi, des del segle xviii i fins al xxi, correspon a la garnatxa, que va substituir el crujillón o la carinyena. Altres autors situen l'origen de la varietat a la localitat occitana de Carignan, encara que sembla molt poc probable perquè els ampelògrafs francesos coincideixen a situar-ne l'origen a Espanya i molts el concreten a la població de Cariñena.
Finalment, tenim l'aparició de samsó com a possible sinònim de carinyena a Catalunya i com a forma que s'hi ha volgut implantar, encara que sembla difícil acceptar aquesta teoria. En la documentació estudiada el nom samsó no apareix fins a final del segle xx i hi ha diversos filòlegs i tècnics que opinen que aquest nom ve de la varietat de raïm negre francesa que es diu cinsaut i que avui erròniament s'etiqueten vins amb el nom samsó que corresponen a la varietat carinyena, i això pot crear confusió.
Arribem a la conclusió que la varietat, des de l'edat mitjana, és present en els territoris de Catalunya i Aragó de l'antiga Corona d'Aragó i és autòctona d'aquest territori, i caldria deslligar el nom del cep carinyena del de la població, ja que Catalunya històricament és l'únic lloc on la varietat s'ha anomenat sempre carinyena.
Finalment, tenim l'aparició de samsó com a possible sinònim de carinyena a Catalunya i com a forma que s'hi ha volgut implantar, encara que sembla difícil acceptar aquesta teoria. En la documentació estudiada el nom samsó no apareix fins a final del segle xx i hi ha diversos filòlegs i tècnics que opinen que aquest nom ve de la varietat de raïm negre francesa que es diu cinsaut i que avui erròniament s'etiqueten vins amb el nom samsó que corresponen a la varietat carinyena, i això pot crear confusió.
Arribem a la conclusió que la varietat, des de l'edat mitjana, és present en els territoris de Catalunya i Aragó de l'antiga Corona d'Aragó i és autòctona d'aquest territori, i caldria deslligar el nom del cep carinyena del de la població, ja que Catalunya històricament és l'únic lloc on la varietat s'ha anomenat sempre carinyena.
Article Details
Com citar
Puiggròs i Jové, Josep M. «Història dels orígens de la carinyena». Dossiers agraris, 2018, núm. 20, p. 11-28, https://raco.cat/index.php/DossiersAgraris/article/view/342540.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Josep M. Puiggròs i Jové, Història dels orígens de la Garnatxa negra , Dossiers agraris: Núm. 19: La varietat garnatxa negra
- Josep M. Puiggròs i Jové, Documentació històrica del sumoll-sumoi , Dossiers agraris: Núm. 14: La varietat sumoll
- Josep M. Puiggròs i Jové, [Presentació] , Dossiers agraris: Núm. 20: La varietat carinyena