Advocats laboralistes al final del franquisme. Antoni Farrés i el judici de la Residència Albada

Main Article Content

Nicolás Fernández Martínez

En aquest article s'analitza el paper polític i social dels advocats laboralistes durant el tardofranquisme, alhora que s'examinen les condicions que en van permetre el sorgiment i la rellevància històrica. En aquest sentit, mitjançant fonts primàries i secundàries, s'analitza com les crisis econòmiques (reconversió industrial tèxtil i crisi internacional del 1973) van enfortir el moviment obrer i van propiciar el desenvolupament del moviment antifranquista. L'estudi culmina amb l'anàlisi del conflicte judicial laboralista de la Residència Albada (1974), símbol de les formes d'oposició antifranquista en què els advocats laboralistes van funcionar com a actors fonamentals.

Paraules clau
Antoni Farrés, tardofranquisme, advocats laboralistes, Residència Albada, Sabadell

Article Details

Com citar
Fernández Martínez, Nicolás. «Advocats laboralistes al final del franquisme. Antoni Farrés i el judici de la Residència Albada». Dictatorships & Democracies (D&D), 2025, núm. 13, p. 9-32, https://raco.cat/index.php/Dictatorships-Democracies/article/view/980000016772.
Referències

Almeida Castro, Cristina. 2010. «Abogados laboralistas: un compromiso profesional y social». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 59-60.

Benítez Moreno, Luis. 2018. «La crisis de los 70 y la reconversión industrial en España como paradigma de crisis de sobreproducción capitalista». Revista Economía 70 (111): 25-46.

Boix, Isidor. 2010. «Los abogados laboralistas en el franquismo: importante contribución a la creación de espacios de libertad». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 20-22.

Calvet, Jordi. 2009. «El zenit de la indústria i de la ciutat fàbrica, 1939-1975». En El Gremi de Fabricants de Sabadell (1550-2009): Organització empresarial i ciutat industrial, dir. Josep Maria Benaul Berenguer, 310-402. Sabadell: Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell.

Camins, J. 1974. «Sabadell: petróleo, música escolar y otras noticias». El Correo Catalán, 20 de enero de 1974.

Carmena Castrillo, Manuela. 2010. «Albert Fina: abogados laboralistas de Madrid y Barcelona». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 22-27.

Casanellas, Pau. 2014. Morir matando: el franquismo ante la práctica armada, 1968-1977. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Cortés, Eduardo. 1974. «Juicio por despido con clara lucha de sistemas educacionales». Diario de Barcelona, 15 de enero de 1974.

Del Águila Torres, Juan José. 2010. «El boletín de información de legislación laboral, marzo a noviembre de 1966 y la asociación nacional de derecho laboral: dos proyectos frustrados por medidas represivas de las autoridades franquistas». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 11-19.

Dionisio. 1974. «El sindicato local a debate». Can Oriach 85: 14-16.

Domènech Sampere, Xavier. 2002. Quan el carrer va deixar de ser seu: moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966–1976). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Domínguez Martínez, José M. 2018. «La crisis económica de los años 70 y los Pactos de la Moncloa». eXtoikos 20: 19-21.

Fraga Iribarne, Manuel. 1987. En busca del tiempo servido. Barcelona: Planeta.

Ibáñez, M. E. 1973. «Sabadell: se ha perdido una residencia infantil». Diario Femenino, 4 de octubre de 1973.

Llonch Casanovas, Montserrat, y Esteve Deu Baigual. 2017. «Crisis económicas y desindustrialización del textil catalán: un análisis sectorial». Comunicación presentada en el XII Congreso AEHE 2017, Salamanca.

López, M. 1974. «La Residencia Albada en el banquillo». Can Oriach 80: 10-14.

Marín i Corbera, M. 1990. Franquisme i poder local: l’Ajuntament de Sabadell, 1939‑1979. Memoria de doctorado, Universitat Autònoma de Barcelona.

Pascual, Elsa. 2012. «Abogados antifranquistas: actores de la lucha para el regreso de la democracia a España y víctimas de la represión franquista». Comunicación presentada en el I Congreso de las víctimas del franquismo, Rivas-Vaciamadrid, 20-22 de abril de 2012.

Prensa del Movimiento. 1974. Sabadell, 15 de enero de 1974.

Redacción. 1973. «La Residencia Albada ya no atiende a los niños». Can Oriach 78: 13-15.

Ruiz Acevedo, F. 2010. «Presentación testimonial». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 3-5.

Ruiz-Huerta Carbonell, Alejandro. 2010. «En el umbral de la libertad». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 6-10.

Sales, F. 1974. «Nueve educadores de la Residencia (Albada) recurren ante magistratura». Diario Femenino, 15 de febrero de 1974.

Serrano, Jordi, y Xavier Domènech Sampere. 2015. Antoni Farrés: quan els obrers van assaltar l’Ajuntament. Barcelona: Angle Editorial.

Solé Puig, Asenció. 2010. «Abogados laboralistas en el franquismo y su proyección posterior». Memòria antifranquista del Baix Llobregat 10: 36-40.

Zaragoza, Ángel. 1975. Abogacía y política. Madrid: Cuadernos para el Diálogo.

Fuentes primarias

Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Fondo Antoni Farrés. Residencia Albada. 2295/I- II.

Fondo Andreu Castells. 1973-74. D3 1664/14.

Documentació Ciutadana. Montserrat Boix Puig.

Documentació Ciutadana. Joan Franquesa.

Arxiu Històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (AHCONC)

Entrevista a Álvaro García Trabanca.

Entrevista a Antonio Gutiérrez.

Entrevista a Antoni Farrés.

Entrevista a Francisco Morales.

Entrevista a Francisco Morante.

Entrevista a Ginés Fernández.

Entrevista Jerónimo Vázquez.

Entrevista a Joaquín Zamoro.

Entrevista a Juan González Merino.

Entrevista a Juan Ignacio Valdivieso.

Entrevista a Lluís Casanovas.

Entrevista a Manuel Navas.

Entrevista a Resurrección Fernández.