Cap a l’alliberament social i nacional. La incidència de l’anticolonialisme en l’independentisme marxista català contemporani a través de la revista "Lluita" (1969–1984)
Article Sidebar
Main Article Content
L’article ressegueix i analitza la incidència dels diversos processos de descolonització i moviments d’alliberament nacional ocorreguts durant la segona meitat del segle XX en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), a través dels articles publicats durant els primers quinze anys del seu portaveu oficial, la revista Lluita. La creació de la formació el 1969 convergí amb els efectes del Maig francès i altres processos revolucionaris i descolonitzadors. Això determinà l'ideari inicial d'un partit que es reclamava obertament marxista i es va emmirallar en la lluita anticolonial i antiimperialista que duien a terme diverses guerrilles revolucionàries i grups armats arreu del món. L’aparició del PSAN a les acaballes dels anys seixanta en un context internacional convuls va afavorir l’arribada de nous referents i conceptes, com l’assumpció del terme “alliberament nacional” fins aleshores inèdit en l'independentisme català contemporani, que caracteritzaran el discurs de la formació en els seus inicis.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Carles Viñas, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Dictatorships & Democracies estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca; l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Dictatorships & Democracies), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, Fundació Carles Pi i Sunyer), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright. És responsabilitat dels autors obtenir i gestionar els permisos de publicació i d'edició dels documents transcrits.
Els autors dels textos acceptats confereixen a Dictatorships & Democracies el dret de fer-los accessibles permanentment en un arxiu electrònic i, eventualment, de fer-ne una difusió en altres suports.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
"Declaro que sóc l’autor original de l’obra." Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Arquer, Jordi. 2023. Catalanisme i obrerisme. Manresa: Tigre de Paper.
Avilés, Juan, José Maria Azcona, i Matteo Re, ed. 2019. Después del 68: la deriva terrorista en Occidente. Madrid: Sílex.
Bassa, David. 1997. L’independentisme armat a la Catalunya recent. Sant Cugat del Vallès: Rourich.
—. 2007. Terra Lliure. Punt final. Badalona: Ara Llibres.
Bell, John Bowyer. 1976. On Revolt. Strategies of National Liberation. Cambridge: Harvard University Press.
Beramendi, Justo G., i Xosé Manoel Núñez Seixas. 1995. O nacionalismo galego. Vigo: Edicións A Nosa Terra.
Buch, Roger. 1995. El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). 1974–1980. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.
—. 2010. «El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). 1968–1980. Evolució política i anàlisi interna d’un partit revolucionari i independentista». Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
—. 2012. L’herència del PSAN. Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968–1980) al sistema polític actual. Barcelona: Base.
—. 2020. «El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) durante el tardofranquismo y la Transición». Historia Actual Online 53(3): 95–108.
Botran, Albert. 2012. Unitat popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres. Lleida: Edicions el Jonc.
Burleigh, Michael. 2008. Sangre y rabia. Una historia cultural del terrorismo. Madrid: Taurus.
Cadenes, Núria, coord. 2008. 40 anys del PSAN i de l’independentisme català contemporani. València: PSAN.
Creixell, Joan. 1977. Premsa clandestina. 1970–1977. Barcelona: Edicions Crit.
Cronin, Audrey Kurth, i James M. Ludes, coord. 2004. Attacking Terrorism: Elements of a Grand Strategy. Washington: Georgetown University Press.
Dalmau, Ferran. 2015. Lletra per la batalla. Memòria literària de l’esquerra independentista. Lleida: Edicions el Jonc.
Díaz, Daniel, Fermí Rubiralta, i Jaume Renyer. 2006. Una història del FNC (1940–1990). Lleida: Pagès Editors.
Diéguez Cequiel, Uxío-Breogán. 2014. «Nacionalismo galego. Desarticulación, resistencia e rearticulación (1936–1975)». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
Fernàndez Calvet, Jaume. 1986. Terra Lliure. 1979–1985. Barcelona: El Llamp.
Ferré, Xavier, i Rubiralta, Fermí. 2019. «Ara fa cinquanta anys: referents ideològics fundacionals del PSAN». Cercles 22: 193–220. doi: https://doi.org/10.1344/cercles2019.22.1007.
Ferrer i Ferrer, Josep. 1978. Per l’alliberament nacional i de classe. Escrits de clandestinitat. Barcelona: Avançada.
Gurpegui Cotado, Adrián. 2022. «La influencia de la izquierda en ETA y el IRA (1966–1981)». Revista Historia Autónoma 20: 111–128. doi: https://doi.org/10.15366/rha2022.20.006.
Hetcher, Michael. 1975. Internal Colonialism: the Celtic Periphery in British National Development. 1536–1966. Berkeley: University of California Press.
Lafont, Robèrt.1967. La révolution régionaliste. París: Gallimard.
—. 1971. Décoloniser en France: Les regions face à l’Europe. París: Gallimard.
—. 1968. Sur la France. París: Gallimard.
Lijphart, Abend. 1977. «Political Theories and the Explanation of Ethnic Conflict in the Western World: Falsified Predictions and Plausible Postdictions». Dins M. J. Esman, ed., Ethnic Conflict in the Western World, 46–65. Londres/Ithaca: Cornell University Press.
Núñez Seixas, Xosé Manoel. 1998. Movimientos nacionalistas en Europa. Siglo xx. Madrid: Síntesis.
—. 2019. Patriotas transnacionales. Ensayos sobre nacionalismos y transferencias culturales en la Europa del siglo xx. Madrid: Cátedra.
—. 2007. «Nuevos y viejos nacionalistas: la cuestión territorial en el tardofranquismo, 1959–1975». Ayer 68(4): 59–87.
O’Sullivan, Neil. 1987. Terrorismo, ideología y revolución. Madrid: Alianza Editorial.
Ríos, Jerónimo, i José Manuel Azcona, coord. 2019. Historia de las guerrillas en América Latina. Madrid: Los Libros de la Catarata.
Romasanta Armesto, Alberto. 1991. «El nacionalismo radical gallego en el caso de la Dictadura y los inicios de la transición democrática (1974–1977)». Tesi doctoral, UNED.
Rubiralta, Fermí. 1988. Orígens i desenvolupament del PSAN (1969–1974). Barcelona: La Magrana.
—. 2004. Una història de l’independentisme català. De Francesc Macià a Josep Lluís Carod-Rovira. Lleida: Pagès Editors.
—. 2014. «La construcció social de la nació o resistència d’alliberament nacional (1939–1977). Principals aportacions al sobiranisme actual». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 26: 129–158. doi: https://doi.org/10.2436/20.1001.01.143.
—. 2019. Un conspirador independentista. Joaquim Juanola i Massó (1891–1967). Barcelona: Llibres de l’Índex.
Sánchez-Cuenca, Ignacio. 2021. Las raíces del terrorismo revolucionario. Madrid: Los Libros de la Catarata.
Sarrailh de Ihartza, Fernando [Federico Krutwig]. 1962. Vasconia: Estudio dialéctico de una nacionalidad. Buenos Aires: Norbait.
—. 1966. «Nacionalismo revolucionario». Branka 1: 7–33.
Silva, Luis Felipe. 2017. Vidas armadas. Cuarenta grupos guerrilleros y terroristas que cambiaron la historia. Buenos Aires: Planeta.
Tubella, Imma. 1979. Jaume Compte i el Partit Català Proletari. Barcelona: La Magrana.
Viñas, Carles, 2007. «Anticolonialisme i alliberament nacional. Un referent de l’independentisme armat». Dins AHPPCC, Actes del Primer Congrés d’Història de l’Independentisme Català, 235–238. Reus: Centre de Lectura de Reus.
—, coord. 2021. Història de l’Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper.