La memòria en temps globalitzats: la Guerra Civil espanyola en dues novel·les alemanyes contemporànies

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Jenny Augustin
Heinrich-Heine-Universität Düsseldorf, Germany

En aquest treball s'analitzen dues novel·les alemanyes contemporànies que aporten una perspectiva transnacional als debats de la commemoració de la Guerra Civil i del nacionalsocialisme alemany: Blutorangen (Boos 2015) i Archipel (Mahlke 2018). Després de presentar els conceptes de «memòria cosmopolita» (Levy & Sznaider 2002), «memòria multidireccional» (Rothman 2009) i «memòria transareal» (Ette 2010), s'analitzarà si es poden aplicar a les dues novel·les. A més, s'estudiarà quina imatge transmeten sobre la Guerra Civil, el franquisme i la societat espanyola.

Paraules clau
Guerra Civil espanyol, nacionalsocialisme, holocaust, novel·la alemanya, memòria multidireccional, Verena Boos, Inger-Maria Mahlke

Article Details

Com citar
Augustin, Jenny. «La memòria en temps globalitzats: la Guerra Civil espanyola en dues novel·les alemanyes contemporànies». Dictatorships & Democracies (D&D), 2020, núm. 8, p. 127-58, doi:10.7238/dd.v0i8.3180.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Jenny Augustin, 2020


Drets d'autor

Els continguts publicats a Dictatorships & Democracies estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca; l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Dictatorships & Democracies), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, Fundació Carles Pi i Sunyer), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright. És responsabilitat dels autors obtenir i gestionar els permisos de publicació i d'edició dels documents transcrits.

Els autors dels textos acceptats confereixen a Dictatorships & Democracies el dret de fer-los accessibles permanentment en un arxiu electrònic i, eventualment, de fer-ne una difusió en altres suports.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

"Declaro que sóc l’autor original de l’obra." Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Referències

Alianza Internacional para la Memoria del Holocausto. 2000. «Declaración del Foro Internacional de Estocolmo sobre el Holocausto». https://www.holocaustremembrance.com/index.php/es/node/17. [Consulta: 7 diciembre 2019.]

Aragoneses, Alfons. 2017. «Legal Silences and the Memory of Francoism in Spain». Dentro Uladzislau Belavusau y Aleksandra Gliszczynska-Grabias, ed., Law and Memory. Towards Legal Governance of History, 175–193. Cambridge: Cambridge University Press.

Arraéz, José Luis. 2017. «Les voix/es de la mémoire dans Pas pleurer de Lydie Salvayre». French Cultural Studies 28 (2): 186–197. doi: https://doi.org/10.1177/0957155817695495.

Asholt, Wolfgang; Reinecke, Rüdiger, y Susanne Schlünder, ed. 2009. Der Spanische Bürgerkrieg in der DDR. Strategien intermedialer Erinnerungsbildung. Fráncfort del Meno: Vervuert.

Assmann, Aleida, y Sebastian Conrad, ed. 2010. Memory in a Global Age. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Assmann, Jan. 1988. «Kollektives Gedächtnis und kulturelle Identität». Dentro Jan Assmann y Tonio Hölscher, ed., Kultur und Gedächtnis, 9–19. Fráncfort del Meno: Suhrkamp.

Auweiler, Julia. 2019. «Verena Boos’ Blutorangen (2015) – ein deutscher Beitrag zur literatura de la memoria?». Quaderns de Filologia: Estudis Literaris 24: 253–269. doi: http://dx.doi.org/10.7203/qdfed.24.16343.

Bannasch, Bettina, y Christiane Holm, ed. 2005. Erinnern und Erzählen. Der Spanische Bürgerkrieg in der deutschen und spanischen Literatur und in den Bildmedien. Tubinga: Gunter Narr.

Baute, David, dir. 2005. Los salones de Fyffes. La memoria silenciada, documental. Santa Cruz de Tenerife: Televisión Canaria / Tinglado Film.

Bernecker, Walther L. 2008. «Die verspätete Aufarbeitung der Vergangenheit: Spanien zwischen Amnesie und politisch-ideologischer Instrumentalisierung». Peripherie 28 (109): 174–195.

Bies, Andrea. 2017. «Die Spanien-Episode in Hans-Ulrich Treichels Grunewaldsee». Revista de Filología Alemana 25: 131–144. doi: http://dx.doi.org/10.5209/RFAL.56371.

Boos, Verena. 2018 [2015]. Blutorangen. Berlín: Aufbau.

Boos, Verena 2017a. Naranjas de sangre, traducción de Francisco García Lorenzana. Barcelona: Plataforma.

Boos, Verena 2017b. Taronges de sang, traducción de Ramon Montón. Alzira: Bromera.

Bosshard, Marco Thomas. 2016. «Nationalsozialismus und Genozid in der spanischen Gegenwartsliteratur». Romanische Studien 4: 287–303.

Brenneis, Sara J. 2018. Spaniards in Mauthausen. Representations of a Nazi Concentration Camp, 1940–2015. Toronto: University of Toronto Press.

Carracedo, Almudena, y Robert Bahar, dir. 2018. El silencio de otros, documental. Madrid / Nueva York: Lucernam Films / Semilla Verde Productions.

Deutscher Buchpreis. Sin fecha. «Deutscher Buchpreis 2018. Preisträger, Shortlist, Longlist und die Jury des Deutschen Buchpreises von 2018». https://www.deutscher-buchpreis.de/archiv/jahr/2018/. [Consulta: 21 mayo 2020.]

Dückers, Tanja. 2003. Himmelskörper. Berlín: Aufbau.

Erll, Astrid. 2017. Kollektives Gedächtnis und Erinnerungskulturen. Eine Einführung. Stuttgart: J. B. Metzler.

Ette, Ottmar. 2012. «Worldwide: Living in Transarchipelagic Worlds». Dentro Ottmar Ette y Gesine Müller, ed., Worldwide. Archipels de la mondialisation. Archipiélagos de la globalización, 21–59. Madrid / Fráncfort del Meno: Iberoamericana/Vervuert.

Ette, Ottmar. 2010. ZusammenLebensWissen. List, Last und Lust literarischer Konvivenz im globalen Maßstab. Berlín: Kulturverlag Kadmos.

Ferrándiz, Francisco. 2014. El pasado bajo tierra. Exhumaciones contemporáneas de la Guerra Civil. Barcelona: Anthropos.

Fiedler, Matthias. 2006. «German Crossroads: Visions of the Past in German Cinema after Reunification». Dentro Anne Fuchs, Mary Cosgrove y Georg Grote, ed., German Memory Contests: The Quest for Identity in Literature, Film, and Discourse since 1990, 127–146. Rochester/Woodbridge: Camden House.

Forkel, Robert. 2019. «Literarisches Geschichtserzählen über die Zeit des Nationalsozialismus». Dentro Daniel Fulda y Stephan Jaeger, ed., Romanhaftes erzählen von Geschichte. Vergegenwärtigte Vergangenheiten im beginnenden 21. Jahrhundert, 205–228. Berlín: De Gruyter.

Fransecky, Tanja von. 2014. Flucht von Juden aus Deportationszügen in Frankreich, Belgien und den Niederlanden. Berlín: Metropol.

García de Blas, Elsa, y Natalia Junquera. 2019. «El PP se pone de perfil ante la exhumación de Franco y Cs le resta importancia». El País, 24 sept. https://elpais.com/politica/2019/09/23/actualidad/1569238701_053316.html. [Consulta: 29 mayo 2020.]

Genette, Gérard. 1987. Seuils. París: Seuil.

Genette, Gérard. 1972. Figures III. París: Seuil.

Gimber, Arno, y José Manuel Rodríguez. 2012. «Niños robados y adopciones forzadas. Su presencia en la memoria colectiva en España y Alemania». Dentro Werner Altmann, Rosamna Pardellas Velay y Ursula Vences, ed., Historia hispánica. Su presencia y (re)presentación en Alemania, 15–28. Berlín: Walter Frey.

Goethe-Institut Barcelona. 2017. «3 Fragen an Verena Boos», vídeo. https://www.youtube.com/watch?v=cs2Hfkvro0E. [Consulta: 23 mayo 2020.]

Gómez López-Quiñones, Antonio. 2006. La guerra persistente. Memoria, violencia y utopía: representaciones contemporáneas de la Guerra Civil española. Madrid / Fráncfort del Meno: Iberoamericana/Vervuert.

Guixé i Coromines, Jordi, ed. 2016. Past and Power. Public Policies on Memory. Debates, from Global to Local. Barcelona: UB.

Halbwachs, Maurice. 1976. Les cadres sociaux de la mémoire. París / La Haya: Mouton.

Hansen, Hans Lauge. 2015. «Formas globales e historias locales. Influencias transnacionales en la narrativa actual sobre la guerra civil». Dentro Juan Carlos Cruz Suárez, Hans Lauge Hansen y Antolín Sánchez Cuervo, ed., La memoria novelada III. Memoria transnacional y anhelos de justicia, 123–150. Berna: Peter Lang.

Hummel, Eleonora. 2005. Die Fische von Berlin. Gotinga: Steidl.

Jünke, Claudia. 2015. «¿Hacia una memoria transcultural? Reflexiones acerca de la narrativa memorialista española actual». Dentro Juan Carlos Cruz Suárez, Hans Lauge Hansen y Antolín Sánchez Cuervo, ed., La memoria novelada III. Memoria transnacional y anhelos de justicia, 151–166. Berna: Peter Lang.

Kludas, Arnold. 1990. Die Geschichte der deutschen Passagierschiffahrt. Band V. Eine Ära geht zu Ende, 1930 bis 1990. Hamburgo: Ernst Kabel.

Kraume, Lars, dir. 2015. Der Staat gegen Fritz Bauer, película. Berlín: Zero One Film.

La Vanguardia. «Inger-Maria Mahlke obtiene el premio a la mejor novela alemana del año». La Vanguardia, 8 oct. https://www.lavanguardia.com/vida/20181008/452243828343/inger-maria-mahlke-obtiene-el-premio-a-la-mejor-novela-alemana-del-ano.html. [Consulta: 24 mayo 2020.]

Levy, Daniel, y Natan Sznaider. 2002. «Memory Unbound. The Holocaust and the Formation of Cosmopolitan Memory». European Journal of Social Theory 5 (1): 87–106. doi: https://doi.org/10.1177%2F1368431002005001002.

Librerío de la Plata. 2017. «Verena Boos presenta “Naranjas de sangre” en el Librerío», vídeo. https://www.youtube.com/watch?v=abrA2lLHGT4. [Consulta: 23 mayo 2020.]

Link, Caroline, dir. 2019. Als Hitler das rosa Kaninchen Stahl, película. Berlín: Sommerhaus Filmproduktion.

Llopart, Frederic. 2018. «Taronges de Sang». Eix Diari, 7 abr. https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/76607/taronges-de-sang.html. [Consulta: 24 mayo 2020.]

Mahlke, Inger-Maria. 2018. Archipel. Reinbek: Rowohlt.

Moreno Juliá, Xavier. 2012. «La División Azul en el contexto de las relaciones entre la España de Franco y la Alemania nazi». Cuadernos de Historia Contemporánea 34: 65–90.

Musolff, Andreas. 2010. Metaphor, Nation and the Holocaust. The Concept of the Body Politic. Nueva York / London: Routledge.

Nopca, Jordi. 2017. «Verena Boos: “Espanya i Alemanya tenen una història de violència compartida.” L’escriptora connecta Hitler i Franco a la seva primera novel·la, Taronges de sang». Ara, 12 jun. https://www.ara.cat/cultura/Espanya-Alemanya-historia-violencia-compartida_0_1813018725.html. [Consulta: 24 mayo 2020.]

Olaya, Vicente G. 2019. «Banderas nazis en Canarias». El País, 2 oct. https://elpais.com/cultura/2019/09/30/actualidad/1569861795_043288.html. [Consulta: 28 mayo 2020.]

Olmos, Ignacio. 2009. «Introducción». Dentro Ignacio Olmos y Nikky Keilholz-Rühle, ed., La cultura de la memoria. La memoria histórica en España y Alemania, 7–11. Madrid / Fráncfort del Meno: Iberoamericana/Vervuert.

Real Academia Española. 2014. «Sabor». Diccionario de la lengua española. https://dle.rae.es/sabor?m=form. [Consulta: 26 noviembre 2019.]

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2013. Don de Lenguas. Madrid: Siruela.

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2014a. Das Flüstern der Stadt. Reinbek: Rowohlt.

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2014b. «Arbeitsjournal zu “Das Flüstern der Stadt”». https://www.rowohlt.de/news/ribas-hofmann-fluestern-stadt-arbeitsjournal.html. [Consulta: 24 mayo 2020.]

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2016. El gran frío. Madrid: Siruela.

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2017a. Azul marino. Madrid: Siruela.

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2017b. Die große Kälte. Reinbek: Rowohlt.

Ribas, Rosa, y Sabine Hofman. 2018. Auf der anderen Seite der Ramblas. Reinbek: Rowohlt.

Ricciarelli, Giulio, dir. 2014. Im Labyrinth des Schweigens, película. Alemania: Universal.

Rodríguez Marcos, Javier. 2019. «Antonio Machado en el andén del exilio». El País, 16 feb. https://elpais.com/cultura/2019/02/15/babelia/1550257997_731560.html. [Consulta: 26 mayo 2020.]

Rowohlt. Sin fecha (a). «Inger-Maria Mahlke». https://www.rowohlt.de/autor/inger-maria-mahlke.html. [Consulta: 10 diciembre 2019.]

Rowohlt. Sin fecha (b). «Inger-Maria Mahlke: Archipelago». https://www.rowohlt.de/catalogue/hardcover/inger-maria-mahlke-archipel.html. [Consulta: 23 mayo 2020.]

Rothberg, Michael. 2009. Multidirectional Memory. Stanford: Stanford University Press.

Salvayre, Lydie. 2014. Pas pleurer. París: Seuil.

Stanišić, Saša. 2019. Herkunft. Múnich: Luchterhand.

Suomi, Iván. 2018. «Una novela sobre la historia de Canarias, premio Deutscher Buchpreis 2018». Tamaimos. Semanario crítico canario, 10 oct. http://www.tamaimos.com/2018/10/10/una-novela-sobre-la-historia-de-canarias-premio-deutscher-buchpreis-2018/. [Consulta: 24 mayo 2020.]

Ramiro Troitiño, David et al., ed. 2020. The EU in the 21st Century. Berlín: Springer.

Teutsch, Katharina. 2015. «Die unwissenden Enkel werden sich wundern». Frankfurter Allgemeine Zeitung, 8 sept.

Verena Boos. «Verena Boss». http://verena-boos.de/english/. [Consulta: 10 diciembre 2019.]

Zeh, Juli. 2016. Unterleuten. Múnich: Luchterhand.