Sentir, sentir-se, sentir la vida. La presència de Böhme i Eckhart al pensamiento de Michel Henry

La reflexió fenomenològica de Michel Henry es constitueix, des del començament, com una crítica de la fenomenologia tradicional, en la llum de la mateixa definició de fenomen. Mitjançant aquesta crítica, el filòsof francès intenta desenvolupar un camí especulatiu capaç de conduir a «captar» l'absolut, entès com a essència de la mateixa manifestació. La manifestació de la manifestació implica donar-se dins d'un horitzó que s'escapa de la visibilitat determinant-se com a «invisible» com a «immanència radical». Henry fa referència a dos autors fonamentals per a la comprensió de la seva proposta: Jacob Böhme i Meister Eckhart. Aquest breu assaig té com a objectiu mostrar com aquestes referències ressituen tota la reflexió en contacte amb la qüestió de la interioritat.