El treball com a dimensió antropològica: fenomenologia del cos obrer
Article Sidebar
Aquest article està embargat fins el dia 15-10-2024. Consulteu les condicions d'accés dins l'apartat d'informació sobre la revista.
Main Article Content
L'objectiu principal d'aquest article és mostrar la manera com la fenomenologia husserliana del cos propi possibilita la radicalització del concepte marxià de treball mitjançant una reconducció a la gènesi de sentit en l'esforç. L'esforç està en la gènesi egoica del treball, condició que exposo al primer apartat. En un segon moment em centre en l'anàlisi de la voluntat egoica que emana de l'esforç i que Husserl proposa com a llibertat. Aquesta idea de llibertat conforma el nucli antropogènic del treball i té un contingut material i històric que s'exposa al tercer moment d'aquest text. Aquest article aspira a mostrar la proximitat teoricopràctica del materialisme husserlià i l'utopisme científic de Marx.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
(c) Marcela Venebra Muñoz, 2024
Drets d'autor
La revista Comprendre es publica en accés obert sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
Referències
ARENDT, Hannah, La condición humana. Trad. Ramón Gil Novales. Barcelona: Paidós, 2016.
ENGELS, Friedrich, «El papel del trabajo en la transformación del mono en hombre». En: MARX, Karl y ENGELS, Friedrich, Obras escogidas, vol. 2. Madrid: Akal, 2016.
HUSSERL, Edmund, Ideas relativas a una fenomenología pura y a una filosofía fenomenológica. Libro segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre la constitución. Trad. Antonio Zirión Quijano. Ciudad de México: UNAM-FCE, 2005.
HUSSERL, Edmund, «El origen de la geometría». Trad. Jorge Arce y Rosemary Rizo-Patrón de Lerner. Estudios de filosofía [Lima], 4, 2000, pp. 33-54.
MÁRKUS, György, Marxismo y antropología. Trad. Manuel Sacristán. Ciudad de México: Grijalbo, 1973.
MARX, Karl, Miseria de la filosofía. Respuesta a la filosofía de la miseria de P.- J. Proudhon. Ed. Martí Soler. Ciudad de México: Siglo XXI, 1987.
MARX, Karl, Manuscritos de economía y filosofía. Trad. Francisco Rubio Llorente. Madrid: Alianza, 2013.
MARX, Karl; ENGELS, Friedrich, La ideología alemana. Trad. Wenceslao Roces. Madrid: Akal, 2014.
NICOL, Eduardo, La idea del hombre. Ciudad de México: FCE, 1977.
NICOL, Eduardo, Psicología de las situaciones vitales. Ciudad de México: FCE, 1996.
KOJÈVE, Alexandre, La concepción de la antropología y del ateísmo en Hegel. Trad. Juan José Sebreli. Rev. Alfredo Llanos. Buenos Aires: Leviatán, 2007.
LANDGREBE, Ludwig, «El problema de la teleología y la corporalidad en la fenomenología y en el marxismo». Trad. Noé Expósito Ropero. Acta Mexicana de fenomenología. Revista de investigación filosófica y científica [Ciudad de México], 2, 2017, pp. 93-124.
SAN MARTÍN SALA, Javier, Teoría de la cultura. Madrid: Síntesis, 1999.
SAN MARTÍN SALA, Javier, «Natur und Verfassung des Menschen. Zur Anthropologie Eugen Finks». En: BÖHMER, Anselm (ed.), Eugen Fink. Sozialphilosophie, Anthropologie, Kosmologie, Pädogogik, Methodik. Würzbug: Koenigshausen, 2006.
SERRANO DE HARO, Agustín, La precisión del cuerpo. Análisis filosófico de la puntería. Madrid: Trotta, 2007.
SCHMIDT, Alfred, El concepto de naturaleza en Marx. Trad. Julia M. T. Ferrari de Prieto y Eduardo Prieto. Madrid: Siglo XXI, 1976.
STEINBOCK Anthony J., Home and Beyond. Generative Phenomenology after Husserl. Evanston: Northwestern University Press, 1995.