La persona como fundamento del sujeto contemporáneo en crisis

Main Article Content

Manuel LÁZARO PULIDO
http://orcid.org/0000-0002-0064-5293

L'home actual viu un sentiment contradictori: d'una banda, té la sensació de trobar un espai de vivència de si mateix; per altra banda, la vivència del subjecte no és sinó una «sensació». La realitat virtual i el món digital han forjat un subjecte feliç i alienat. La recerca del subjecte contemporani és l'últim estadi de la insuficiència del subjecte modern, d'un ego racional i individual o d'una identitat neuronal que ha oblidat la darrera referència: la persona com a única realitat constitutiva de l'ésser humà, que ja assenyalen a l'Edat Mitjana pensadors com Buenaventura o Duns Escoto.


 

Paraules clau:

Subjecte, Persona, Metaf´ísica, Duns Scot, Bonaventura

Article Details

Com citar
LÁZARO PULIDO, Manuel. “La persona como fundamento del sujeto contemporáneo en crisis”. COMPRENDRE: Revista catalana de filosofia, vol.VOL 24, no. 1, pp. 119-3, doi:10.34810/comprendrev24n1id398882.

Referències

AGUSTÍN. Opera Omnia. De Trinitate libri XV, en Patrologia Latina, vol. 42. Paris: De Migne, 1841, pp. 819-1098.

J. V ARREGUI, «“yo» y persona. El problema del sujeto en Wittgenstein». Anuario filosófico [Pamplona] 18, 1985, pp. 103-136.

M BLANCHOT, «Qui». Cahiers Confrontation [París], 20, 1989, pp. 49-51

BOECIO, De persona et naturis duabus, en Patrologia Latina, vol. 64. Paris: De Migne, 1847, pp. 1337-1354.

BUENAVENTURA, In I librum Sententiarum, en PP. COLLEGII A S. BONAVENTURA (ed.), Opera omnia, vol. 1. Quaracchi: Ad Claras Aquas, 1882, pp. 1-861.

BUENAVENTURA. Breviloquium. en PP. COLLEGII A S. BONAVENTURA (ed.), Opera omnia, vol. 5. Quaracchi: Ad Claras Aquas, 1891, pp. 201-291.

J. CAMERON, (dir) y J. LANDAU, (prod). Avatar. [Film]. Los Angeles, CA: 20th Century Fox, 2009.

V. CARRAUD, L’invention du moi. Paris, PUF, 2010.

J.-P. CHANGEUX, L'Homme neuronal. Paris: Fayard, 1983.

E. E. CLINE, Ready Player One. New York: Crown Publishing Group, 2011.

H. DE DIJN, Modernité et traditio. Essais sur l’entre-deux. Leuven, Paris: Peeters, Vrin, 2004.

J. DERRIDA, De la Gramatología. Buenos Aires: Ed. Siglo XXI, 2003.

R. DESCARTES, Œuvres complètes. Vol. VII: Meditationes de prima philosophia, Ed. por Ch. Adam y P. Tannery. París: L. Cerf, 1904.

M. FICHANT, Science et métaphysique dans Descartes et Leibniz. Paris: PUF, 1998.

S. FREUD, Obras completas, Vol. 19: El “yo» y el ello. Buenos Aires: Amorrortu, 1996, pp. 1-59.

F. GAMBA, « Pratiques numériques d’immortalité », Socio-anthropologie [París], 31, 2015, pp. 113-125.

J. Mª GARRIDO, “El concepto de persona en los textos cristológicos de san Buenaventura”. Verdad y Vida [Madrid], 22, 1964, pp. 43-75

GERARDIN-LAVERGE, L., GERARDIN-LAVERGE, M. « Multipistes. Récits de soi, mémoire, identité et langage ». Revue de neuropsychologie [London – Paris (Montrouge)], 7, n. 2, 2015, pp. 69-70.

A. GHISALBERTI, « Essere infinito e univocità dell’essete nela metaficisa di Duns Scoto ». Carthaginensia [Murcia], 36/70, 2020, pp. 547-478.

P. GILLOT, La question du sujet. Descartes, Wittgenstein. Paris: CNRS, 2020.

Ch. GODIN, « Le post-humain, la barbarie qui vient ». Cités [Paris], 55/3, 2013, pp. 79-93.

E. HOUSSET, La vocation de la personne. L’histoire du concept de personne de sa naissance augustinienne à sa redécouverte phénoménologique. Paris, PUF, 2007.

R. INGLEHART, W. E. BAKER, “Modernization, cultural change and the persistence of traditional values”. American sociological review [Newbury Park, Ca], 65, 1, 2000, pp. 19-51.

A. JONES, Self/Image. Technology, Representation, and the Contemporary Subject. London, New York: Routledge, 2006

F., KECK, « Dissolution du sujet et catastrophe écologique chez Lévi-Strauss ». Archives de Philosophie [Paris] 76/3, 2013, pp. 375-392.

M. LÁZARO, “Constitutivo religioso de la persona desde el pensamiento franciscano”. En I. MURILLO (ed.). Religión y persona, Colmenar Viejo (Madrid): Diálogo Filosófico, 2006, pp. 171-182.

M. LÁZARO, “La persona humana en san Buenaventura”. Revista Española de Filosofía Medieval [Zaragoza],13, 2006, pp. 69-79.

M. LÁZARO, “La persona: quidditas et significatio. Commentarius in Distinctionem XXV, art. 1, q. 1». Rivista di Filosofia Neo-Scolastica [Milano], 109, 2017, pp. 789-800.

M. LÁZARO, “Fundamentos del proceso evolutivo de los seres creados en la teología bonaventuriana”. En C. SALTO, R. PASCUAL, M. MALAGUTI, E. GALLI, A. BEGASSE DE DHAEM, 'Deus summe cognoscibilis' The Current Theological Relevance of Saint Bonaventure. Leuven: Peeters Publishers, Leuven, 2018, pp. 263-278.

M. LÁZARO, “Tema IX. La filosofía del siglo XIV (I). Maestros y temas de la escolástica”. En ID. (COORD.), Historia de la Filosofía Medieval y Renacentista I. Madrid: Sindéresis, UNED, 2018, pp. 499-606.

M. LÁZARO, “La metafísica vectorial en Buenaventura”. En M. LÁZARO, F. LEÓN, V. LLAMAS (eds.), Pensar la Edad Media Cristiana: Espacios de la Filosofía Medieval –Córdoba, Toledo, París–. Madrid: Editorial Sindéresis – UNED Editorial, 2020, pp. 219-227.

M. LÁZARO, “Más allá de la quiditas: reflexiones sobre el proyecto metafísico bonaventuriano”. Cauriensia [Cáceres], 14, 2019, pp. 49-80.

V. LLAMAS, El lógos bifacial. Las sendas de éros y thánatos. Madrid: Sindéresis, 2015.

V. LLAMAS, In Via Scoti. La sediciosa alquimia del ser. Murcia: Publicaciones del Instituto Teológico de Murcia O.F.M., Ed. Espigas, 2018.

Ch. MARTÍN-BARBERO, “Identidad, comunicación y modernidad en América Latina”. Contratexto [Lima], 4, 1989, pp. 31-56.

H. MESCHONNIC, « Le sujet est la modernité ». Rhuthmos, 20 de noviembre de 2010. Disponible en https://rhuthmos.eu/spip.php?article209

M. MONTAGINE, Œuvres complètes. Essais. Paris, Gallimard, 1962.

J. L. NANCY, « Présentation ». Cahiers Confrontation [París], 20, 1989, pp. 5-11.

M. NEDONCELLE, « Prôsopon et Persona dans l’antiquité classique. Essai de bilan linguistique ». Revue des Sciences Religieuses [Strasbourg], 3-4, 1948, pp. 277-300.

E. PALTI, “The ‘Return of the Subject’ as a Historico-Intellectual Problem”. History and Theory [Middletown, CT], 43/1, 2004, pp. 57-82.

J.-C. PARIENTE, « La première personne et sa fonction dans le Cogito ». En K. SANG ONG-VAN-CUNG (ed.), Descartes et la question du sujet. Paris: Presses Universitaires de France, 1999, pp. 11-48.

B. PASCAL, Discours sur la religion et sur quelques autres qui ont été trouvés après sa mort parmi ses papiers. Ed. E. Martineau, Paris: Fayard et Arman Colin, 1992.

H. REDNER, Malign Masters Gentile Heidegger Lukács Wittgenstein: Philosophy and Politics in the Twentieth Century. London: McMillan, 1997.

A. RENAUT, L’ère de l'individu. Contribution à une histoire de la subjectivité. Paris: Ed. Gallimard, 1989.

R. DE SAN VÍCTOR, De Trinitate, en Patrologia Latina. Vol. 196. Paris: De Migne, 1880, pp. 892-992.

H. SCHMIEDINGER, Der Mensch ist Person. Ein christliches Prinzip in theologischer und philosophischer Sicht. Innsbruck-Wien: Tyrolia Verlag, 1994.

S. SPIELBERG (dir) y SPIELBERG, S., et al. (prod.). Ready Player One. [Film]. Burbank: Warner Bros., 2018.

J.-C. STOLOFF, Interpréter le narcissisme. Paris: Dunod, 2000.

C. J. VOGEL, “The Concept of Personality in Greek and Christian Thought». En J. K. RYAN (ed.). Studies in Philosophy and the History of Philosophy” Vol. II. Washington: Catholic University of America Press, 1963, pp. 20-60.