Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés

El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /ʃ/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /ʃ/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /ʃ/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències entre les dues llengües en la nitidesa del contrast /s/ vs. /ʃ/. Les dades demostren que el centre de gravetat permet descriure les diferències d’articulació entre les consonants del català i del romanés. En relació amb la distància entre les dues consonants, podem establir una gradació en valencià des de la manca de distinció fins a una distinció robusta; el romanés es caracteritza per un contrast ben nítid, semblant o més clar que el de les varietats valencianes amb una distinció robusta.