A l'entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de «La llotja», de Josep M. Millàs-Raurell

En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i per fer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l’itinerari d’anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l’objecte central de la nostra anàlisi, La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d’aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l’obra de Millàs-Raurell en termes d’ironia hipertextual.