Connexions bascocatalanes: les impersonals de subjecte suprimit

En aquest article analitzarem les impersonals de subjecte suprimit (ang. subject-suppressing impersonals; Blevins 2003), és a dir, les construccions amb un subjecte implícit i indefinit. Aquestes construccions han rebut el nom de impersonals en basc (Rodet 1992; Ortiz de Urbina 2003; Fernández & Berro 2021) i s’han designat oracions pronominals de subjecte inespecífic en català (Bartra 2002). En totes dues llengües, aquestes construccions impersonals han estat considerades intransitives, ja que, en comptes de dos arguments, només se n’explicita un (o cap). Com a exponent de la intransitivitat d’aquestes construccions, en basc es fa servir l’auxiliar intransitiu izan ‘ser’ en comptes del transitiu *edun ‘haver’. En català, per la seva banda, aquestes construccions presenten el clític pronominal es. En aquest article tractarem de mostrar que, en aquestes construccions, el subjecte suprimit és sintàcticament actiu en totes dues llengües i que, per tant, les construccions poden ser considerades tipològicament com a impersonals de subjecte suprimit à la Blevins (2003).