Després de Flordeneu. La fada modernista
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article examina la presència i la significació de les fades en la literatura modernista catalana. D’entrada, descarta els abundants personatges assimilables a les fades per via de metàfora, tant les dones-àngel com la versió negativa i perversa relacionada amb la prostitució i el vici. Un cop centrat en les fades d’origen folklòric, i després d’uns apartats contextualitzadors sobre la fada en el folklore, sobre la llegenda en el Modernisme català i sobre el poema Canigó, de Jacint Verdaguer, s’hi analitza el tema central de l’estudi. Llavors s’observa que, des d’estètiques i plantejaments diferents, les tres caracteritzacions bàsiques del personatge són la fada seductora d’homes, les que se simbolitzen com a esperits de la natura i, dintre d’aquestes darreres, les que formen part de textos que enfoquen la qüestió des d’un plantejament ecologista.
Article Details
(c) Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2023
Articles més llegits del mateix autor/a
- Magí Sunyer, El mite de la terra alta , Caplletra. Revista Internacional de Filologia: Núm. 50 (2011)
- Magí Sunyer, Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra , Caplletra. Revista Internacional de Filologia: Núm. 60 (2016)
- Magí Sunyer, Dos Hesíodes per a una teogonia: mitologia nacional catalana , Caplletra. Revista Internacional de Filologia: Núm. 44 (2008)
- Magí Sunyer, La imatge del país en la literatura del segle XIX: realitat i mite (introducció monogràfic) , Caplletra. Revista Internacional de Filologia: Núm. 50 (2011)