Sobre les fonts dels «exempla fabularia» de la «Disputa de l'Ase»

La Disputa de l’ase d’Anselm —Antelm? Telm?— Turmeda compta entre els textos més singulars de la prosa quatrecentista. Aquest article tracta de les fonts dels exempla esmentats a la raó setzena de l’obra, i per als quals l’excel·lent estudi de García Sempere i Martín Pascual no havia aconseguit de trobar l’origen de totes. La veritable font principal d’aquest conjunt és la Història dels animals d’Elià —font alhora del Fisiòleg grec, i aquest del llatí—, part de la transmissió manuscrita de la qual remunta al segle XIII. Ultra les nombroses coincidències de Turmeda amb, per ordre de prelació dins l’actual estat de la qüestió, els bestiaris medievals, el Fisiòleg llatí i la Risalaal-hayawanat, cal apreciar aquelles on la font és tan sols Elià, la qual cosa obliga a replantejar la seua recepció a la nostra tradició literària.