Carles Soldevila ironista: «Valentina»

El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Carles Soldevila mitjançant l’anàlisi de la novel·la Valentina, publicada l’any 1933. En primer lloc, hom descriu el concepte d’ironia que tenia l’autor i, després, hom passa a comprovar la utilització del recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats següents: la ironia del narrador, la ironia de situació,la ironia verbal, la ironia gestual i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador i la ironia verbal hi apareixen com les més decisives: la primera ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges; la segona mostra la gran bateria de recursos retòrics emprada tant pel narrador com pels personatges.