Una proposta d'anàlisi de la formalitat disfàsica a partir d'un capítol del "Flos sanctorum"

Aquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d’un text en confrontació amb uns altres. L’anàlisi es basa en dues parts. En la primera, estudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles
per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l’anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible, i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l’anàlisi formal a partir de l’estudi de recursos com les veus d’autoritat, l’estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capítol de la Nativitat de Jesucrist de la "Legenda Aurea" de 1494 i l’hem comparat amb altres tres textos: el mateix capítol de la Nativitat a la "Vida de sants rosselloneses", els capítols cclxxv al cclxxix de la "Vita Christi" de sor Isabel de Villena i els quatre
primers capítols de la "Vida de sant Vicent Ferrer" de Miquel Peres. Com que es tracta d’una traducció al català i d’una obra religiosa, sempre s’havia considerat que era un text de formalitat baixa. Però la nostra anàlisi, tant lingüística com formal, contradiu plenament aquesta suposició, ja que segons els nostres resultats es tracta d’una obra d’una elevada formalitat diafàsica tot i tractar-se d’una traducció del llatí.