El gènere en les llengües romàniques: quan el gènere expressa el nombre i el femení és neutre

L’etiqueta de gènere s’aplica a nocions gramaticals diverses: la distinció de classes convencionals de noms, la distinció de diverses categories semàntiques (particularment, els inanimats i el sexe dels animats) o la caracterització de pronoms referits a persones o a coses en general. Aquest article repassa el funcionament del gènere gramatical en les llengües romàniques. Comença per fenòmens coneguts en aquestes llengües, tals com les menes de distribució de les marques, l’existència d’una classe de noms ambígena en algunes llengües, la variació en l’atribució de gènere i els casos de concordança. En acabat, s’ocupa de manera especial de l’anomenat neutre de matèria, i també de l’oposició entre els pronoms referits a persones o a coses en general.
Pel que fa als noms femenins col·lectius i al neutre de matèria, s’hi mostra com morfemes que són aparentment marques de gènere s’utilitzen per a expressar l’oposició entre comptable i no comptable, associada habitualment al nombre. Respecte a l’oposició entre els pronoms referits a persones i a coses en general, es dóna una explicació de l’ús de formes de femení amb pronoms que tenen valor de neutre.