La Participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona (1946-1978)
Article Sidebar
Main Article Content
El treball d'investigació La participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona
(1946-1978) en què es basa aquest article tenia com a finalitat fonamental fer palesa la importància
del moviment obrer durant la dictadura franquista i els primers anys de la transició i
valorar la contribució de la presència de militants catòlics en les organitzacions de classe que
es van formar durant el període abans esmentat. Es tractava, doncs, d'analitzar com es va dur
a terme aquesta contribució catòlica al conjunt del moviment obrer i quines en van ser les
conseqüències, tant en l'àmbit sindical, com en el polític i en el de l'Església catòlica. En l'àmbit
eclesial, les relacions dels moviments apostòlics obrers (JOC, HOAC i ACO) i altres moviments
com ara les Comunitats Cristianes Populars i Cristians pel Socialisme amb els arquebisbes
de la diòcesi de Barcelona Modrego, González Martín i Jubany van ser poc fluides i,
moltes vegades, conflictives, la qual cosa va comportar l'abandó de l'Església i de la fe de
força militants i consiliaris. En l'àmbit sindical i polític, la participació dels catòlics en el moviment
obrer va impedir el ressorgiment de l'anticlericalisme i la consolidació de formacions
sindicals de tipus confessional. Els militants obrers creients van comptabilitzar, a la pràctica, la
seva militància sindical i política en formacions marxistes amb la seva vivència de la fe. Algunes
de les contribucions més importants dels moviments apostòlics al conjunt del moviment
obrer van ser les activitats formatives i la seva tasca en la promoció social de la dona.
(1946-1978) en què es basa aquest article tenia com a finalitat fonamental fer palesa la importància
del moviment obrer durant la dictadura franquista i els primers anys de la transició i
valorar la contribució de la presència de militants catòlics en les organitzacions de classe que
es van formar durant el període abans esmentat. Es tractava, doncs, d'analitzar com es va dur
a terme aquesta contribució catòlica al conjunt del moviment obrer i quines en van ser les
conseqüències, tant en l'àmbit sindical, com en el polític i en el de l'Església catòlica. En l'àmbit
eclesial, les relacions dels moviments apostòlics obrers (JOC, HOAC i ACO) i altres moviments
com ara les Comunitats Cristianes Populars i Cristians pel Socialisme amb els arquebisbes
de la diòcesi de Barcelona Modrego, González Martín i Jubany van ser poc fluides i,
moltes vegades, conflictives, la qual cosa va comportar l'abandó de l'Església i de la fe de
força militants i consiliaris. En l'àmbit sindical i polític, la participació dels catòlics en el moviment
obrer va impedir el ressorgiment de l'anticlericalisme i la consolidació de formacions
sindicals de tipus confessional. Els militants obrers creients van comptabilitzar, a la pràctica, la
seva militància sindical i política en formacions marxistes amb la seva vivència de la fe. Algunes
de les contribucions més importants dels moviments apostòlics al conjunt del moviment
obrer van ser les activitats formatives i la seva tasca en la promoció social de la dona.
Article Details
Com citar
Fernández Segura, Josep. “La Participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona (1946-1978)”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, vol.VOL 17, pp. 259-83, https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/148951.