1.1. Dentro y fuera de la historia: Las tres vidas de las columnas del templo romano de Barcelona

La història de les restes del temple romà de Barcelona és un relat sincopat que recull en el temps les molt diferents interpretacions que s’han donat a les sis columnes conservades entre els diversos immobles del carrer Paradís. Des de les primeres descripcions de Micer Gerònim Pau el 1490 fins als dibuixos dels viatgers il·lustrats en el segle XVIII, el cos historiogràfic que resumeix la seva fortuna és vast i extens. Entre aquestes veus, destaca la de l’arquitecte Antoni Celles (1775-1835), qui el 1835 redacta a petició de la Junta Particular de Comerç una Memoria sobre el colosal Templo de Hércules de Barcelona, que recull els treballs arqueològics promoguts per la Junta fins al moment, alhora que llença hipòtesis gràfiques sobre la seva possible restitució original. La present recerca se centra en el recorregut d’aquest estudi: des dels dibuixos que la imaginaven a partir de les seves ruïnes, els primers motlles i buidatges que reproduïen els fragments del monument entre les aules d’Acadèmies i Escoles, fins a l’operació de desmuntatge, muntatge i desplaçament d’una de les seves columnes entre diverses localitzacions. Tres relats que evidencien l’arbitrarietat de la Història i el seu ineludible caràcter incomplet.