“Soc massa bo”: Pràctiques plurilingües i de pluriliteracitat empoderadores en un programa extraescolar

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Claudia Vallejo Rubinstein
Universitat Autònoma de Barcelona

En aquest article, descric les interaccions d’en Dalil, un nen plurilingüe d’origen familiar immigrant, mentre participa en un programa extraescolar de lectura a Barcelona, ​​ciutat on viu i ha estat escolaritzat. El programa s’adreça ​​​​a infants categoritzats com a ‘en risc’ de fracàs escolar per no assolir els nivells establerts de lectura en català, la llengua vehicular de l’escola, i té com a objectiu desenvolupar competències de literacitat. L'observació etnogràfica de les interaccions d’en Dalil amb companys i mentores dins del programa posa en relleu pràctiques lingüístiques i de pluriliteracitat complexes que desafien categoritzacions deficitàries sobre les seves capacitats. Analitzar aquestes pràctiques promou una comprensió més àmplia de les competències lingüístiques i de literacitat d’infants plurilingües com en Dalil, i la promoció d’enfocaments inclusius i competencials que els confereixin la legitimació –pròpia, aliena i institucional- per aprendre desplegant tot el seu repertori i múltiples competències.

Paraules clau
Programes extraescolars, Plurilingüisme, Pluriliteracitats, Aprenentatge corporitzat

Article Details

Com citar
Vallejo Rubinstein, Claudia. «“Soc massa bo”: Pràctiques plurilingües i de pluriliteracitat empoderadores en un programa extraescolar». Bellaterra: journal of teaching and learning language and literature, 2022, vol.VOL 15, núm. 2, p. e1149, doi:10.5565/rev/jtl3.1149.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Claudia Vallejo Rubinstein, 2022

Biografia de l'autor/a

Claudia Vallejo Rubinstein, Universitat Autònoma de Barcelona

Soc professora associada i membre del grup GREIP de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteixo assignatures sobre plurilingüisme. La meva investigació doctoral, defensada el 2022, s’interessa per les pràctiques plurilingües i de pluriliteracitat en espais extraescolars, i el seu potencial per ampliar les oportunitats educatives d’infants lingüísticament diversos.

Referències

Ajuntament de Barcelona (2018). Perfil de la població estrangera a Barcelona. Gener 2018. https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/Documents_relacionats/pobest/a2018/part1/nt27.htm

Bourdieu, P. (1991). El sentido práctico. Taurus Ediciones.

Byram, M. & Fleming, M. (Eds.) (1998). Language learning in intercultural perspective: Approa-ches through drama and ethnography. Cambridge University Press.

Canagarajah, S. (2007). Lingua franca English, multilingual communities, and language acquisition. The Modern Language Journal, 91, 923-939. https://doi.org/10.1111/j.1540-4781.2007.00678.x

Cely Ávila, F.E. (2021). Embodied Education for Coexistence. Revista Colombiana de Psicolo-gía, 30(1), 63-77. https://doi.org/10.15446/rcp.v30n1.71764

Cole, M. & The Distributed Literacy Consortium (2006). The fifth dimension: An after­school pro-gram built on diversity. Sage.

Consell d’Europa (2001). Common European framework of reference for languages: Learning, teaching, assessment. Consell d’Europa.

Coste, D., Moore, D. & Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Consell d’Europa.

Crespo, I., Lalueza, J., Lamas, M., Padrós, M. & Sánchez, S. (2014). El proyecto Shere Rom. Fun-damentos de una comunidad de prácticas para la inclusión educativa. Psicología, Conoci-miento y Sociedad, 4(2), 138-162.

Cummins, J. (2008). BICS and CALP: Empirical and theoretical status of the distinction. Encyclope-dia of Language and Education, 2(2), 71-83. https://doi.org/10.1007/978-0-387-30424-3_36

Dooly, M. & Unamuno, V. (2009). Multiple languages in one society: categorisations of language and social cohesion in policy and practice. Journal of Education Policy, 24(3), 217-236. https://doi.org/10.1080/02680930902823039

Forés, A. & Parcerisa, A. (2021). Informe Educació 360: Més enllà del temps lectiu. Fundació Jau-me Bofill.

García, O., Bartlett , L. & Kleifgen, J. (2007). From bilingualism to plurilingualism. A P. Auer & L. Wei (Eds.), Handbook of multilingualism and multilingual communication, Vol. 5 (pp. 207­228). Mouton de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110198553.2.207

Gogolin, I. (1997). The monolingual habitus as the common feature in teaching in the language of the majority in different countries. Per Linguam, 13(2), 38-49. https://doi.org/10.5785/13-2-187

González, N., Moll, L. & Amanti, C. (Eds.) (2005). Funds of knowledge: Theorizing practices in households, communities, and classrooms. Routledge.

González Motos, S. (2016). ¿Qué impacto tienen las actividades extraescolares sobre los aprendi-zajes de los niños y los jóvenes? Fundació Jaume Bofill. https://ivalua.cat/sites/default/files/201911/20_10_2016_07_42_35_actividadesextraescolares_CA_191016.pdf

Goodwin, C. (2000). Action and embodiment within situated human interaction. Journal of Prag-matics, 32(10), 1489-1522. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(99)00096-X

Gumperz, J. J. (1964). Linguistic and social interaction in two communities. American Anthropolo-gist, 66(6), 137-153. https://doi.org/10.1525/aa.1964.66.suppl_3.02a00100

Gumperz, J. J., & Hymes, D. (Eds.) (1972). Directions in Sociolinguistics: The Ethnography of Communication. Holt, Rinehart and Winston.

Gutiérrez, K. (2008). Developing a sociocritical literacy in the third space. Reading Research Quar-terly, 43(2), 148-164. https://doi.org/10.1598/RRQ.43.2.3

Heath, S. (1983). Ways with words: Language, life and work in communities and classrooms. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511841057

Heller, M. (2008). Doing ethnography. A L. Wei & M. Moyer (Eds.), The Blackwell guide to re-search methods in bilingualism and multilingualism (pp. 249-262). Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444301120.ch14

Hull, G. & Schultz, K. (2001). Literacy and learning out of school: A review of theory and practice. Review of Educational Research, 71(4), 575­611. https://doi.org/10.3102/00346543071004575

Intke-Hernández, M. & Holm, G. (2015). Migrant stay-at-home mothers learning to eat and live the Finnish way. Nordic Journal of Migration Research, 5(2), 75-82. https://doi.org/10.1515/njmr-2015-0012

Klassen, C. (1987). Language and literacy learning: The adult immigrant's account. University of Toronto.

Lüdi, G. & Py, B. (2009). To be or not to be… a Plurilingual Speaker. International Journal of Multilingualism, 6(2), 154-167. https://doi.org/10.1080/14790710902846715

Merleau-Ponty, M. (1985). Fenomenología de la percepción. Planeta-Agostini.

Moll, L., Amanti, C., Neff, D. & Gonzalez, N. (1992). Funds of knowledge for teaching: Using a qualitative approach to connect homes and classrooms. Theory into Practice, 31(2), 132-141. https://doi.org/10.1080/00405849209543534

Mondada, L. (2004). Ways of ‘doing being plurilingual’ in international work meetings. A R. Gard-ner & J. Wagner (Eds.), Second language conversations (pp. 27-60). Continuum.

Moore, E., Bradley, J., i Simpson, J. (Eds.) (2020). Translanguaging as transformation: The colla-borative construction of new linguistic realities. Multilingual Matters. https://doi.org/10.21832/9781788928052

Moore, E. & Vallejo, C. (2018). Practices of conformity and transgression in an out-of-school read-ing programme for ‘at risk’ children. Linguistics and Education, 43, 25-38. https://doi.org/10.1016/j.linged.2017.09.003

Moore, E., Vallejo, C., Borràs, E. & Dooly, M. (2021). Out-of-school language learning and educa-tional equity. A E. Moore & C. Vallejo (Eds.), Learning english out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 27-42). Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b18699

Nussbaum, L. (2013). Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingüe. A V. Bigot, A. Brete-gnier & M. Vasseur (Eds.), Vers le plurilinguisme? 20 ans après (pp. 85‐93). Editions des archives contemporaines.

Nussbaum, L. & Unamuno, V. (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Patiño-Santos, A. (2011). La construcción discursiva del fracaso escolar: una etnografía sociolingüís-tica crítica en un centro educativo de Madrid. Spanish in Context, 8(2), 235-256. https://doi.org/10.1075/sic.8.2.03pat

Rymes, B. (2014). Communicative repertoire. A B. Street & C. Leung (Eds.) The Routledge com-panion to English studies (pp. 287-301). Rouledge.

Spielberger, J. & Halpern, R. (2002) The role of after-school programs in children’s literacy devel-opment. Chaplin Hall Centre for Children at the University of Chicago.

Vallejo, C. & Dooly, M. (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1600469

Vallejo, C. & Moore, E. (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. Signo y Seña, 29, 33-61.