“Si nosaltres no fem servir la llengua, qui ho farà?”: La trajectòria d'una educadora intercultural bilingüe a la revitalització de la llengua indígena

Main Article Content

Nancy H. Hornberger

Recolzat en les meves investigacions etnogràfiques als Andes, aquest document examina la trajectòria d'una educadora indígena bilingüe de parla quítxua a mesura que va travessar (i travessa) des de les comunitats rurals de la serra sud de Perú cap al seu desenvolupament com a mestra, educadora de mestres, investigadora i defensora de tot allò indígena. Basant-me la meva investigació etnogràfica en el PROEIB durant l'any 2005 i a partir de la trajectòria de vida de Neri Mamani, analitzo la seva narrativa tal com va sorgir en una entrevista de 4 hores amb mi. Sostinc que el fet que Neri i els seus companys reconeguin, valorin i estudiïn els múltiples i mòbils recursos lingüístics, culturals i interculturals en les seves pròpies pràctiques professionals i en les d'altres al voltant de l'educació intercultural bilingüe els permet co-construir una identitat indígena que desafia les desigualtats socials, profundament arrelades en el seu món andí.

Paraules clau
Educació intercultural bilingüe, Etnografia, Identitat indígena, Perú, Formació docent

Article Details

Com citar
Hornberger, Nancy H. «“Si nosaltres no fem servir la llengua, qui ho farà?”: La trajectòria d’una educadora intercultural bilingüe a la revitalització de la llengua indígena». Bellaterra: journal of teaching and learning language and literature, 2022, vol.VOL 15, núm. 1, p. e981, doi:10.5565/rev/jtl3.981.
Biografia de l'autor/a

Nancy H. Hornberger, Universidad de Pensilvania

Catedrática emérita de la Universidad de Pensilvania, investiga la educación multilingüe, la política lingüística y la revitalización de los idiomas a nivel internacional, especializándose en contextos de indígenas, inmigrantes y refugiados.

Referències

Arguedas, J. M. (1966). Mesa Redonda sobre el Monolingüismo Quechua y Aymara y la Educa-ción en el Perú (Vol. 2). Casa de la Cultura.

Blommaert, J. (2010). The Sociolinguistics of Globalization. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511845307

Blommaert, J., & Backus, A. (2011). Repertoires revisited: 'Knowing language' in superdiversity. Working Papers in Urban Language and Literacies, 67.

Blommaert, J., & Rampton, B. (2011). Language and superdiversity. Diversities, 13(2), 1-22.

Bourdieu, P. (1990). The Logic of Practice. Stanford University Press. https://doi.org/10.1515/9781503621749

Chuquimamani, R. (1983). Unay Pachas: Qheshwa Simipi Qollasuyu Aranwaykuna (Vol. 1). Pro-yecto Experimental de Educación Bilingüe/Puno.

Chuquimamani, R. (1984). Unay Pachas: Qhishwa Simipi Qullasuyu Hawariykuna (Vol. 2). Cen-tro de Estudios Rurales Andinos “Bartolomé de las Casas”.

Chuquimamani, R. (1988). Una muestra del conflicto lingüístico nacional en el habla de los solloco-tenos: El caso del parto. En L. E. López (Ed.), Pesquisas en Lingüística Andina (pp. 37-77). CONCYTEC/Universidad Nacional del Altiplano-Puno/GTZ.

Coronel-Molina, S. (2000). Piruw malka kichwapiq hatun qillqa lulay. Amerindia, 24, 1-30.

Coronel-Molina, S. (2007). Language policy and planning and language ideologies in Peru: The case of Cuzco’s High Academy of the Quechua Language (Qheswa Simi Hamut’ana Ku-raq Suntur). Tesis doctoral sin publicar, University of Pennsylvania, Filadelfia.

Escobar, A. (Ed.). (1972). El reto del multilingüismo en el Perú. IEP.

Fairclough, N. (1992). Intertextuality in critical discourse analysis. Linguistics and Education, 4, 269-293. https://doi.org/10.1016/0898-5898(92)90004-G

Freire, P. (1970a). Pedagogy of the Oppressed. Herder & Herder.

Freire, P. (1970b). The adult literacy process as cultural action for freedom. Harvard Educational Review, 40(2), 205-225. https://doi.org/10.17763/haer.40.2.q7n227021n148p26

Goffman, E. (1974). Frame Analysis. Harper and Row.

Gumperz, J. J. (1982). Discourse Strategies. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511611834

Hornberger, N. H. (1988). Bilingual Education and Language Maintenance: A Southern Peruvian Quechua Case. Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110849158

Hornberger, N. H. (2014). “Until I Became a Professional, I Was Not, Consciously, Indigenous”: One Intercultural Bilingual Educator’s Trajectory in Indigenous Language Revitalization. Journal of Language, Identity & Education, 13(4), 283-299. https://doi.org/10.1080/15348458.2014.939028

Hornberger, N. H., & Coronel-Molina, S. M. (2004). Quechua language shift, maintenance and revitalization in the Andes: The case for language planning. International Journal of the So-ciology of Language, 167, 9-67. https://doi.org/10.1515/ijsl.2004.025

Hornberger, N. H., & King, K. A. (2001). Reversing Quechua language shift in South America. En J. A. Fishman (Ed.), Can Threatened Languages be Saved? “Reversing Language Shift” Revisited: A 21st Century Perspective (pp. 166-194). Multilingual Matters. https://doi.org/10.21832/9781853597060-009

Hornberger, N. H., & Swinehart, K. F. (2012). Bilingual intercultural education and Andean Hip-hop: Transnational sites for Indigenous language and identity. Language in Society, 41(4), 499-525. https://doi.org/10.1017/S0047404512000486

Howard, R. (2007). Por los Linderos de la Lengua: Ideologías Lingüísticas en los Andes. Instituto de Estudios Peruanos/Instituto Francés de Estudios Andinos, Pontificia Universidad Católica del Perú. https://doi.org/10.4000/books.ifea.5275

Hymes, D. H. (1980). Language in Education: Ethnolinguistic Essays. Center for Applied Linguis-tics.

Hymes, D. H. (1996). Ethnography, Linguistics, Narrative Inequality: Toward an Understanding of Voice. Taylor and Francis.

King, K. A. (1997). Language revitalization in the Andes: Quichua instruction, use, and identity in Saraguro, Ecuador. Tesis doctoral sin publicar, University of Pennsylvania, Filadelfia.

Kvietok Dueñas, F. (2019). Youth Bilingualism, Identity and Quechua Language Planning and Policy in the Urban Peruvian Andes. Tesis doctoral sin publicar, University of Pennsylva-nia, Filadelfia.

Jørgensen, J. N., Karrebaek, M. S., Madsen, L. M., & Møller, J. S. (2011). Polylanguaging in su-perdiversity. Diversities, 13(2), 23-38.

Limerick, N. (2015). Becoming Multicultural Emblems: The Politics and Poetics of Quichua Lan-guage and Culture in Intercultural Bilingual Education in Ecuador. Tesis doctoral sin pub-licar, University of Pennsylvania, Filadelfia.

López, L. E. (1989). La política lingüística peruana y la educación de la población indígena. En L. E. López & R. Moya (Eds.), Pueblos Indios, Estados, y Educación (pp. 133-166). PEB-Puno/PEBI (MEC-GTZ)/ERA.

López, L. E. (2001). Literacies and intercultural bilingual education in the Andes. En D. R. Olson & N. Torrance (Eds.), Literacy and Social Development: The Making of Literate Societies (pp. 201-224). Blackwell. https://doi.org/10.21832/9781853598968-013

López, L. E. (2005). De Resquicios a Boquerones: La Educación Intercultural Bilingüe en Bolivia. PROEIB Andes y Plural Editores.

López, L. E. (2006). Cultural diversity, multilingualism and indigenous education in Latin America. En T. Skutnabb-Kangas, O. García & M. Torres-Guzmán (Eds.), Imagining Multilingual Schools: Languages in Education and Glocalization (pp. 238-261). Multilingual Matters.

López, L. E., & Sichra, I. (2008). Intercultural bilingual education among indigenous peoples in Latin America. En J. Cummins & N. H. Hornberger (Eds.), Encyclopedia of Language and Education, Volume 5: Bilingual Education (pp. 295-309). Springer Science+Business Media LLC.

Luykx, A., Julca G., Julca Guerrero, F. & García Rivera, F. (2005). Estrategias de comunicación interdialectal en Quechua. Trabajo presentado en el Congreso de Idiomas Indígenas de La-tinoamérica-II, organizado por Center for Indigenous Languages of Latin America (CILLA), Teresa Lozano Long Institute of Latin American Studies of the University of Texas, Austin. https://ailla.utexas.org/sites/default/files/documents/LuykxJulcaGarcia_CILLA2.pdf

Pozzi-Escot, I. (1971). La educación rural en el Perú: El problema de los Quechua-hablantes. En Primer seminario de investigación y enseñanza de la lingüística (pp. 99-104). Chile: Insti-tuto Central de Lenguas, Universidad de Concepción.

Pozzi-Escot, I. (1988a). La educación bilingüe en el Perú: Una mirada retrospectiva y prospectiva. En L. E. López (Ed.), Pesquisas en Lingüística Andina (pp. 37-77). CONCYTEC/Universidad Nacional del Altiplano-Puno/GTZ.

Pozzi-Escot, I. (1988b). La incomunicación verbal en el Perú. En L. E. López (Ed.). Pesquisas en Lingüística Andina (pp. 109-120). CONCYTEC/UNA-Puno/GTZ.

Pozzi-Escot, I. (1989). Reflexiones para una política nacional de lenguas y culturas en la educación, con especial referencia a las lenguas vernáculas. En L. E. López, I. Pozzi-Escot & M. Zúñi-ga (Eds.), Temas de Lingüística Aplicada (pp. 21-54). CONCYTEC/GTZ.

PROEIB-Andes (2006). Interculturalidad y bilingüismo en la educación superior: Desafíos a diez años de la PROEIB Andes. PROEIB Andes.

Sichra, I. (2001). Huellas de intraculturalidad en un ámbito intercultural de educación superior. En M. Heise (Ed.). Interculturalidad: Creación de un Concepto y Desarrollo de una Actitud (pp. 193-202). Programa Marco de Formación Profesional Tecnológica y Pedagógica en el Perú (FORTE-PE).

Silverstein, M. (2006). Pragmatic indexing. En K. Brown (Ed.), Encyclopedia of Language and Linguistics (Vol. 6, pp. 14-17). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00381-3

Smith, L. T. (1999). Decolonizing Methodologies: Research and Indigenous Peoples. Zed.