Poètica dels Espais de Convivència en la Sèrie de Fotografies “Madres e Hijas” d'Adriana Lestido

Analitzem la sèrie fotogràfica “Madres e hijas” d'Adriana Lestido, des de la perspectiva del gir afectiu, com a tendència tant filosòfica com estètica. Mitjançant una lectura crítica tracem la relació amb la teoria matricial de Ettinger i de coexistència esfèrica de Sloterdijk. A través de la interpretació de les fotografies explorem com Lestido aconsegueix revelar la complicitat entre aquestes mares i filles a través de la representació de l'espai de coexistència i de cohabitació íntima. Un espai que segons Ettinger és matricial, i segons Sloterdijk és esfèric i que per a tots dos conforma l'experiència primària de l'existir en comunitat, previ al naixement i al llenguatge. L'estratègia visual de Lestido es captar les complexitats dels espais de convivència produïts per elles mateixes, compartits i transformats pel temps, des d'un primer espai arcaic. La present lectura de “Madres e hijas” relaciona les teories filosòfiques de les dimensions social-afectives amb els espai-temporals, tenint en compte les estratègies de la representació fotogràfica. Mostrem que aquestes fotografies són una aportació a les vigents demandes feministes, contra els estereotips sobre la maternitat, en esquivar les normes teòriques-estètiques referides a la classe social i el comportament de la “bona mare” com a construcció social.