Epistemologies de la Producció i Investigació Artística La Pràctica Escultòrica com a Procès Vital de la Matèria
Article Sidebar
Main Article Content
El text següent examina la pràctica artística des d'una perspectiva materialista, subratllant la interrelació entre el cos i l'entorn com a base del procés escultòric. A través d'aquest enfocament, l'anàlisi qüestiona la separació entre naturalesa i cultura, alhora que l'obra artística descriu com un flux continu de matèria i informació. A més, a partir d'autors com Groys, Vierkant o Goldsmith, s'explora com les pràctiques artístiques han evolucionat a l'era post-internet, cosa que ha permès adoptar característiques fluides a causa de la influència de la xarxa. En aquest context, l'art post-internet es compara amb l'art conceptual dels anys 60, destacant la rellevància de la materialitat i la documentació digital de les obres. Així mateix, es proposa una dissolució de l'ontologia de l'objecte artístic i es planteja la forma artística com un flux constant d'informació similar a l'aigua. Finalment, es presenta la topologia com a marc conceptual per a la pràctica artística, establint una analogia entre el flux d'un riu i la producció escultòrica. La topologia, entesa com una geometria flexible, no només reflecteix el procés creatiu sinó que també dissol dicotomies entre materialitat i teoria, alineant-se amb un pensament poètic i conceptual.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Xavier Martín Llavaneras, 2025
Drets d'autor
Els autors/es conserven els drets d'autor i atorguen a la revista el dret de primera publicació. © Autor.
Adorno, T. (1962). Notas de literatura. Ariel.
Barad, K. (2007). Meeting the Universe Halfway. Quantum physics and the entangle-ment of matter and meaning. Duke University Press.
Barad, K. (2014). Annual Feminist Theory Workshop at the Women’s Studies Department of Duke University. Durham.
https://www.artandeducation.net/classroom/video/66314/karen-baad-re-membering-the-future-re-con-figuring-the-past-temporality-materialit y-and-justice-to-come.
Bateson, G. (2000). Steps to an Ecology of Mind. University of Chicago Press.
Bennett, J. (2010). Materia vibrante. Una ecología política de las cosas. Caja Negra Editora.
Bertalanffy, Ludwig, y Alamela, J. (1976). Teoría general de los sistemas. Fondo de Cultura Económica México.
Bestué, D. (2017). “Rosi Amor”. (2017-2018). Exposición individual en el Edificio Sabatini: Planta 1 y Planta 0, Sala de Bóvedas. Programa Fisuras. Museo Nacional Reina Sofía, Madrid. http://www.davidbestue.net/content/1.projects/1.reina/rosiamor-esp.pdf.
Bourriaud, N. y Guillemont, M. (2018). Radicante. Adriana Hidalgo.
Braidotti, R. (1994). Nomadic Subjects: Embodiment and Sexual Difference in Contemporary Feminist. Columbia University Press.
Braidotti, R. (2015). Lo posthumano. Gedisa.
Capra, F. (1998). La trama de la vida. Anagrama.
Coole, D. y Frost, S. (2010). New Materialisms. Duke University Press.
Deleuze, G., Guattari, F., y Kauf, T. (1999). ¿Qué es la filosofía? Anagrama.
De Landa, M. (2011). Mil años de historia no lineal. Gedisa.
De Landa, M. (2004). Inmanencia y trascendencia en la materia. Revista Arquine. núm 28.
Eagleton, T. (2017). Materialismo. Ediciones Península.
Elo, M. (2017). Artistic Research Syndrome. Artnodes, (20), 28-32. doi:10.7238/a.v0i20.3153.
Elo, M. (2020). Ecologies of Artistic Research Practice. Campus de les arts. 1-14. https://www.academia.edu/43612986/Ecologies_of_Artistic_Research_Practice.
Fresneda, J. (2017). Reologia 2012-2020. https://fugaciel.com/index.php/2017/05/01/reologia-2012-2020/.
Gage, M. F. (2019). Aesthetics Equals Politics: New Discourses across Art, Architecture, and Philosophy. MIT Press.
Gamble, C., Hanan, J., y Nail, T. (2019). What Is New Materialism. Angelaki, 24(6), 111-134. https://doi.org/10.1080/0969725X.2019.1684704
Goldsmith, K. (2017). Escritura no-creativa: gestionando el lenguaje en la era digital. Caja Negra.
Gosh, R. (2019). Philosophy and Poetry. Columbia University Press.
Groys, B. (2013). Sobre lo nuevo. Cocom Press.
Groys, B. (2021). Arte en flujo. Caja Negra.
Haraway, D. (1985). Manifiesto Ciborg. El sueño irónico de un lenguaje común para las mujeres en el circuito integrado. Estudios de Género de la Universidad de Vigo.
Hart, R. D. (1985). Agroecosistemas. Turrialba, Centro Agronómico. Tropical de Investigación y Enseñanza.
Kroker, A. (1993). The Last Sex: Feminism and Outlaw Bodies. St. Martin's Press.
Latour, B., y Goldstein, V. (2007). Nunca fuimos modernos. Siglo XXI Editores.
Lippard, L. (1983). Overlay: Contemporary Art and the Art of Prehistory. Random House.
Lippard, L. (2004). Seis años. La desmaterialización del objeto artístico. Akal.
Lippard, L. (2014). Undermining. A Wild Ride Through Land Use, Politics, and Art in the Changing West. The New Press.
Lucrecio, T., y Marchena, J. (2003). De la naturaleza de las cosas. RBA.
Morin, E., y Pakman, M. (2011). Introducción al pensamiento complejo. Gedisa.
Onfray, M. (2013). Las sabidurías de la Antigüedad. Anagrama.
O’Sullivan, S. (2001). The Aesthetics of Affects. Thinking Art Beyond Rrepresentation. n. Angelaki, 6 (3), 125-135. https://doi.org/10.1080/09697250120087987.
Pascual, G. S. (2005). Nueva ortografía práctica: revisada según las normas de la RAE (1999) y Diccionario de la lengua española. Edaf.
Ponge, F. (2020). Sobre el agua. Revista de la Universidad de México. https://www.revistadelauniversidad.mx/articles/7cb7c7cb-d8b3-47d5-bd31-084776871da5/sobre-el-agua
Ross, K. (1991). Jacques Rancière. Stanford University Press.
Schwenk, T. (2010). El caos sensible. Editorial Rudolf Steiner.
Serres, M. (1994). El Nacimiento de la física en el texto de Lucrecio. Pre-textos.
Steyerl, H. (2010). Aesthetics of Resistance? Artistic Research as Discipline and Conflict. Transversal.
https://transversal.at/transversal/0311/steyerl/es
Steyerl, H. (2016). A Sea of Data. Aphopenia and Pattern(Mis)-Recognition. E-Flux. https://www.e-flux.com/journal/72
Thomas, J. (1993). La teoría general de sistemas. https://revistas.unal.edu.co/index.php/rcg/article/view/70711.
Timpanaro, S. (1975). On materialism. NLB.
Urra, A. (2015). Tronco, ramas, delta. Autoedición.
Urteaga, E. (2009). “La teoría de sistemas de Niklas Luhmann. Contrastes”. Revista Internacional De Filosofía, 15.
https://doi.org/10.24310/Contrastescontrastes.v15i0.1341.
Varela, F. J., y Maturana, H. R. (1973). De Máquinas y Seres Vivos: Una teoría sobre la organización biológica. Editorial
Universitaria Santiago de Chile.
Vásquez Rocca, A. (2013). “Arte conceptual y posconceptual. La idea como arte: Duchamp, Beuys, Cage y Fluxus. Nómadas”.
Revista Crítica De Ciencias Sociales Y Jurídicas, 37(1). https://doi.org/10.5209/rev_NOMA.2013.v37.n1.42567
Vierkant, A. (2010). The image Object Post-internet. Autoedición. https://jstchillin.org/artie/pdf/The_Image_Object_Post-Internet_us. pdf.
Vilar, G. (2017). “¿Dónde está el ‘arte’ en la investigación artística?” ANIAV - Revista De Investigación En Artes Visuales,