Epistemologies de la Producció i Investigació Artística La Pràctica Escultòrica com a Procès Vital de la Matèria

El text següent examina la pràctica artística des d'una perspectiva materialista, subratllant la interrelació entre el cos i l'entorn com a base del procés escultòric. A través d'aquest enfocament, l'anàlisi qüestiona la separació entre naturalesa i cultura, alhora que l'obra artística descriu com un flux continu de matèria i informació. A més, a partir d'autors com Groys, Vierkant o Goldsmith, s'explora com les pràctiques artístiques han evolucionat a l'era post-internet, cosa que ha permès adoptar característiques fluides a causa de la influència de la xarxa. En aquest context, l'art post-internet es compara amb l'art conceptual dels anys 60, destacant la rellevància de la materialitat i la documentació digital de les obres. Així mateix, es proposa una dissolució de l'ontologia de l'objecte artístic i es planteja la forma artística com un flux constant d'informació similar a l'aigua. Finalment, es presenta la topologia com a marc conceptual per a la pràctica artística, establint una analogia entre el flux d'un riu i la producció escultòrica. La topologia, entesa com una geometria flexible, no només reflecteix el procés creatiu sinó que també dissol dicotomies entre materialitat i teoria, alineant-se amb un pensament poètic i conceptual.