Cinema, o el temps fecundat per la llum

En multitud d’ocasions, María Zambrano va manifestar, d’una manera més o menys explícita, el seu interès pel cinema. Aquest article sondeja aspectes fonamentals d’una filosofia presa per la mediació de la penombra enfront d’una llum encegadora, per la necessitat del que és intermitent, del tall; per la passivitat i l’abandó enfront d’una imatge que demana ser completada, per la consecució d’un renaixement perpetu. Aquests motius, com molts altres aquí també remarcats, definirien amb el mateix encert tant el mecanisme de l’obturador en un projector cinematogràfic com una visió transcendental, en estat de deliri.