Las arquitecturas del exilio en María Zambrano
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Andrea Luquin Calvo
Las metáforas arquitectónicas dentro de la obra de María Zambrano son frecuentes. En este artículo abordaremos cómo Zambrano se sirve de ellas para reflexionar sobre el tema del exilio. La destrucción de la ciudad y de la casa, la vida en la tumba y el camino entre ruinas, configuran momentos de esta arquitectura. Sobre estas metáforas la filósofa española consideró que el exilio hace resonar una voz que, por más que se intente, no deja de escucharse en aquellos lugares de los que fue expulsado.
Paraules clau
Exilio, espacio, historia, Antígona, cuidad, polis
Article Details
Com citar
Luquin Calvo, Andrea. “Las arquitecturas del exilio en María Zambrano”. Aurora: papeles del Seminario María Zambrano, no. 15, pp. 14-22, https://raco.cat/index.php/Aurora/article/view/285843.
Drets
Drets d'autor
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents: a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra. b. Els textos es difondran amb la llicència Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.Articles més llegits del mateix autor/a
- Andrea Luquin Calvo, Empara, agonia i fracàs d’un pallasso: María Zambrano davant el mirall fílmic de Charles Chaplin , Aurora: papeles del Seminario María Zambrano: Núm. 23 (2022): María Zambrano y el cine II