«El que jo dic, tu dius» Sobre l’expressió filosòfica de Bernard Stiegler

L’article es proposa traçar les relacions implícites entre una sèrie de focus conceptuals de Bernard Stiegler, activats en diferents fases de la seva trajectòria filosòfica, mitjançant la interpretació de cinc frases emblemàtiques del seu pensament. A la base d’aquesta reconstrucció del pensament stieglerià a través de la seva idiomaticitat hi ha la constatació que, en l’aparell conceptual de Stiegler, determinades expressions funcionen com a centres de ressonància a través dels quals esdevé possible sintetitzar rigorosament les operacions principals del filòsof. Si entre aquestes expressions n’hi ha algunes, emblemàtiques i recurrents, que són immediatament interpretables fins al punt de representar gairebé hermèticament la integralitat de la perspectiva stiegleriana o una de les seves etapes, d’altres, de presència més rara, requereixen en canvi un treball hermenèutic més profund per tal de ser explicitades en el seu sentit més precís. Tanmateix, són precisament aquestes darreres expressions, per la seva càrrega evocadora, les que funcionen com una clau d’accés privilegiada als plecs problemàtics, als nusos encara per deslligar i als objectius que romanen a l’horitzó de les operacions conceptuals de Stiegler. En aquest sentit, el títol de l’article recupera una d’aquestes expressions més singulars, que en el text representa tant el nucli de la metodologia i del gest filosòfic stieglerians com l’articulació conceptual que permet el pas de la primera fase del pensament de l’autor a les posteriors.