Agència, imatges i índex en les fotopintures de Gerhard Richter: els quadres com a artefactes visuals

El text present aborda l'estudi de l'obra pictòrica de Gerhard Richter en termes d'índex; una lectura actual que interpreta la naturalesa mecànica de les seves pintures des de l'icònic. Per a això, primerament, s'estudia la connexió directa entre l'obra de les fotopintures dels anys seixanta i setanta de Gerhard Richter amb el concepte d'índex, des de la relació de causalitat que estableix, on Richter amaga la mà del pintor i mostra la petjada de l'aparell. En segon lloc, mitjançant l'estètica fotogràfica que desenvolupa en el seu imaginari, s'analitzen de manera clara els mecanismes i procediments que utilitza per conservar la il·lusió d'imatge foto, convertint aquestes imatges en artefactes visuals. Per, en tercer lloc, demostrar com el concepte d'índex és el terme més adequat per explicar la naturalesa fotopictòrica d'aquestes obres. La dilució de les figures mitjançant escombratges intencionats, el mecanicisme de la tècnica, l'amateurisme identificat en l'antiestil i la negació del propi mitjà pictòric porten al capdavant unes imatges d’aparença fotogràfica que ens fan reflexionar sobre la pròpia naturalesa del seu mitjà, la memòria, la representació i l'icònic.