Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming

Aquest assaig té com a objectiu l’anàlisi narrativa de les representacions contemporànies més paradigmàtiques d’autòmats, robots, androides/ginoides, cíborgs o replicants existents en els àmbits cinematogràfic i televisiu. Per mitjà de diferents tècniques –com el Matte Painting, 3D, VFX, CGI o Motion Capture–, els exemples triats provoquen la distopia més inquietant i esquinçadora possible: la de l’humà-no humà; uns engendres els cossos dels quals es rendeixen a la voluntat del mateix artifici, tendint en alguns casos cap a la transformació final en un algorisme complex. Per a això, s’han seleccionat una sèrie de títols mitjançant els quals explorarem diferents vies: tant la transposició corporal d’allò diferent en una sèrie d’univers(os) futur(s) imaginat(s) com la desconstrucció de la realitat-real, font de tot món alternatiu –metavers–; així com la dissociació d’identitats, element que implica el primer pas cap a la desconstrucció total de l’ésser, cobrant forma sota els paràmetres narratius, iconogràfics i estètics del cinema. Per a això, s’ha optat per l’aplicació d’una metodologia analíticoestructuralista i interpretativa, pròpia de la disciplina de les arts i les humanitats. El seu desenvolupament conduirà al plantejament d’una conclusió suggestiva procedent de l’estudi textual d’aquestes presències: l’existència d’una profecia singular en la qual l’ésser humà, que ja no ho és tant, pot eternitzar-se per així vèncer la seva obsolescència natural i biològica atorgada des del seu naixement tradicional.