Machinima, postfotografia i postanimació: estudi comparatiu disciplinari

Article Sidebar

José Maria Alonso Calero
PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

José María Alonso Calero
Dep. Art i Arquitectura. Facultat de Belles Arts. Universitat de Màlaga

En aquesta recerca, es proposa una convergència entre el camp del machinima, la postfotografia i la postanimació, que són disciplines distants, però afins en factors i claus per haver-se desenvolupat en l’àmbit de la xarxa. A partir del rol d’intermediació entre disciplines que té el machinima, i prenent de la metodologia qualitativa l’estudi de casos des de la triangulació teòrica, plantegem un estudi comparatiu la hipòtesi del qual proposa una seqüència formada per la postfotografia, el machinima i la postanimació fins a arribar al real-time animation. Establertes les claus principals sobre autoria, automatització i apropiació (en què la mediació i l’autoreferencialitat són determinants) inscrites en «Por un manifiesto post-fotográfico», extraurem una sèrie de claus «post» que ens guiaran en l’anàlisi d’aquestes disciplines, i d’aquesta manera generar una taxonomia creuada. Taxonomia que cerca posar en valor el machinima en relació amb l’animació més avançada i connectar-la amb l’animació en temps real. Tot això amb l’objectiu de reflexionar sobre la consideració del real-time animation com la postanimació, la qual cosa implica, primer, assenyalar el paral·lelisme entre aquestes disciplines que s’han anat establint en la creació audiovisual; i, segon, pressuposa una convergència entre mitjans propiciada per una possible condició «post». El resultat és una sèrie de claus «post» A i B; una taxonomia creuada amb la qual tractem d’entendre com la implantació de llenguatges híbrids crea correspondències interdisciplinàries.

Paraules clau:

postfotografia, machinima, remediació, postanimació, real-time animation

Article Details

Com citar
Alonso Calero, José María. “Machinima, postfotografia i postanimació: estudi comparatiu disciplinari”. Artnodes, no. 30, pp. 1-11, doi:10.7238/artnodes.v0i30.393949.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) José Maria Alonso Calero, 2022

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

José María Alonso Calero, Dep. Art i Arquitectura. Facultat de Belles Arts. Universitat de Màlaga

Docent i investigador en Belles Arts. Tesi Doctoral: El flujo de la escena en la interacción física: participación, virtualidad y presencia. Ha compaginat la seva tasca de docent amb la gestió i l’organització d’esdeveniments científics relacionats amb la hibridació de llenguatges artístics i de creació. La seva activitat investigadora es desenvolupa en l’àmbit de la creació artística interdisciplinària. Realitza els cursos de Doctorat en Comunicació Audiovisual. Beca de recerca en un grup de Realitat Virtual al departament d’Arquitectura de Computadors per posteriorment incorporar-se al món professional del sector audiovisual. Realitza diferents projectes artístics emmarcats en la relació de l’art amb els nous mitjans, entre els quals destaquen projectes d’interacció, art relacional i territori, etc. IP de projectes com Mapa de transferències del disseny, Bürohack. Experiència Burocràtica by UX, Prototip SCENUX: eina per al registre mitjançant ludificació de l’experiència de l’usuari en la creació i en la recepció, o LIMBO Space Social Sound XD.

Referències

Ardèvol, Elisenda, Estalella, Adolfo, Domínguez, Daniel. «La mediación tecnológica en la práctica etnográfica». XI Congreso de Antropología de la Faaee, Donostia, Ankulegi Antropologia Elkartea (2008). http://www.ankulegi.org.

Baigorri, Laura. «Recapitulando: modelos de artivismo (1994-2003)». Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, no. 3 (2004). DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i3.692.

Baigorri, Laura. «Game art. Nuevas interfaces para el arte y el juego». Revista KEPES, no. 6 (2010): 151-65. https://revistasojs.ucaldas.edu.co/index.php/kepes/article/view/485/410.

Bolter, Jay David. Writing Space. Computers, Hypertext, and the Remediation of Print. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates, 2001. DOI: https://doi.org/10.4324/9781410600110.

Bolter, Jay David, Grusin, Richard. Remediation. Understanding New Media. Cambridge: MiT Press, 1999. DOI: https://doi.org/10.1108/ccij.1999.4.4.208.1

Brea, José Luis. La era postmedia. Salamanca: Centro de Arte de Salamanca, 2002.

Callon, Michael. «Some elements of a sociology of translation: domestication of the scallops and the fishermen of St Brieuc Bay». En: Power, action and Belief: a New sociology of Knowledge?, J. Law (ed.) no. 32 (1986):196-223. Londres: Routledge. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-954X.1984.tb00113.x.

Dellario, Frank R. «The future of machinima as a professional animation resource and its growth as real-time animation in virtual Worlds». Journal of Visual Culture vol. 10, no. 1 (2011): 89-92. DOI: https://doi.org/10.1177/1470412910391572.

Fontcuberta, Joan. «Por un manifiesto posfotográfico». Suplemento cultural de La Vanguardia (2011). https://www.lavanguardia.com/cultura/20110511/54152218372/por-un-manifiesto-posfotografico.html.

Fontcuberta, Joan. 2016. La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía. Barcelona: Galaxia Gutenberg. www.conlicencia.com.

García Sedano, Marcelino. «Una revisión del concepto de postfotografía. Imágenes contra el poder desde la red». Liño, no. 21 (2015): 125-132. DOI: https://doi.org/10.17811/li.21.2015.125-132.

Brea, José Luis. La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales. Guasch, Anna Maria (ed.). Salamanca: Editorial CASA, 2002.

Harwood, Tracy. «Cocurated Digital Culture. Machinima». Methods, vol. 52, no. 2 (2019): 123-27. DOI: https://doi.org/10.1162/leon_a_01328.

Harwood, Tracy, Garry, Tony, Uwins, Mike. «Machinima: Extending brand reach». Journal of Consumer Behaviour, vol. 14, no. 6 (2015): 378-88. DOI: https://doi.org/10.1002/cb.1552.

Jenkins, Henry. Convergence culture: where old and new media collide. Nueva York: New York University Press, 2008.

Jenkins, Henry. «DIY Media 2010: Video and Gaming Culture (Part Three)». Henry Jenkins. CONFESSIONS OF AN ACA-FAN (2011). http://henryjenkins.org/2011/01/your_curators_statement_sets_u.html.

Jiménez, Enrique, Ma, Ana, Barrio Fraile, Estrella. «Guía para implementar el método de estudio de caso en proyectos de investigación». En: Propuestas de investigación en áreas de vanguardia (2018): 159-68. Madrid Forum XXI. Editorial Tecnos (grupo Anaya). https://ddd.uab.cat/record/196118.

Latour, Bruno. «On technical mediation-philosophy, sociology, genealogy». Common Knowledge, vol. 3, no. 2 (1994): 29-64.

Lowood, Henry. «High-performance play: The making of machinima». Journal of Media Practice, vol. 7, no. 1 (2006): 59-79. https://doi.org/10.1386/jmpr.7.1.25/1.

Manetas, Miltos. «Manifesto of Art After Videogames». Cargo Collective (1997). http://cargocollective.com/manetas/AFTER-VIDEOGAMES/ART-FROM-VIDEOGAMES.

Martín Prada, Juan. «Mediación estética y pragmática del saber artístico». En: Arte y Saber. Ars Sapiens, Actas Seminario, Juan Luis Moraza (ed.) no. 29 (2003) 1-41 (31). Arteleku.

Matteo, Bittanti. «Game Art. (This is not) A Manifesto. (This is) A Disclaimer». En: Gamescenes: Art in the Age of Videogames, Matteo Bittanti y Domenico Quaranta (eds.) (2009): 7-14. Monza: Johan & Levi Editore.

Montero, Valentina. «“Nuevos medios”: una etiqueta que embejece velozmente». En: Bifurcaciones de lo sensible: cine, arte y nuevos medios, Adolfo Vera Peñaloza y Sergio Navarro Mayorga (eds.) (2018): 193-208. RIL Editores.

Negri, Toni. Arte y multitud: ocho cartas. Madrid; Trotta, 2000. https://www.trotta.es/libros/arte-y-multitudo/9788498796216/.

Nord, James. «The “Rear-View Mirror” Approach». CALICO Journal, vol. 4, no. 3 (2013): 67-77. DOI: https://doi.org/10.1558/cj.v4i3.67-77.

Picard, Martin. «Machinima. Video Game As An Art Form?» En: Proceedings of {CGSA} 2006 Symposium, 2006.

Roncoroni Osio, Umberto Luigi. «View of Notes on art overproduction, post-photography and the digital». Artnodes, no. 14 (2014). https://raco.cat/index.php/Artnodes/article/view/n14-roncoroni/392977. DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i14.2255.

Ronfard, Rémi. «Film Directing for Computer Games and Animation». Computer Graphics Forum, vol. 40, no. 2 (2021): 713-30. DOI: https://doi.org/10.1111/cgf.142663.

Toro-Peralta, Kevin A., Adolfo L. Grisales-Vargas. «Postfotografía: de la imagen del mundo al mundo de las imágenes». Arte, Individuo y Sociedad, vol. 33, no. 3 (2021): 899-916. DOI: https://doi.org/10.5209/aris.70435.