Arconts digitals i artistes recol·lectors. Poètiques d’arxiu a l’entorn de les humanitats digitals

Aquest article explora la intersecció entre art i humanitats digitals (HD) mitjançant l’anàlisi d’algunes pràctiques de documentació i col·leccionisme que, des del començament, s’han dut a terme en un entorn en línia i fora de línia. De manera particular, indaga la manera com l’apropiació que alguns artistes fan de tecnologies de cerca en pràctiques de registre, selecció, organització, configuració, classificació i gestió de la informació reconfigura les poètiques d’arxiu i el col·leccionisme. La presència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’art reformula les poètiques d’arxiu, ja que aquestes emergeixen en el marc d’hibridacions entre humans i substàncies artificials. Això és el que anomenem l’arcont digital: una forma de subjectivació que opera ancorada al discerniment algorítmic, percebent estímuls com a indicacions i responent-hi mitjançant la disseminació de dades. Finalment, a partir del que denominem arxiu en eixam, s’analitzen les lògiques d’agrupació d’objectes o dades caracteritzades per l’obesitat de la informació digital, la manca de congregació i l’absència de similitud i semblança, la qual cosa sembla qüestionar la idea moderna d’arxiu com a contingut documental o institucional, com també la seva dependència de principis com el respect des fonds.