El menjar, el dejú i les restriccions dietètiques a l'Alcorà. (Una revisió del missatge des de l'evidència científica)

L’aliment a l’Alcorà és una donació de Déu als homes, font de plaer i nodriment físic i espiritual. L’acte d’alimentar-se no pot desvincular-se mai de la consciència de Déu; així, doncs, les prescripcions i restriccions alimentàries que s’hi troben provoquen en l’home un efecte global que abraça les diverses dimensions humanes. El text ens acosta a la significació espiritual i simbòlica de les prescripcions alimentàries de l’Alcorà. També n’ofereix un judici des de l’ortodòxia científica. Tot plegat per encoratjar amb seguretat l’exercici de la interculturalitat aplicada a la salut i treure’n tot el profit possible, amb el benentès que el benestar espiritual té per força un reflex en l’estat biològic de les persones, al capdavall, la primera preocupació del professional de la salut, tot i que no necessàriament l’única.