Els sabadellencs a la Gran Guerra (1914-1918): el front i les fàbriques

Una conseqüència de la francofília latent en la societat catalana al tombant del segle xx va ser la participació denombrosos catalans en la Gran Guerra (1914-1918). Els sabadellencs, com els catalans establerts en altres ciutatsde la Catalunya industrial, van aportar a França un nombre petit de militars voluntaris, en comparació ambaltres comarques més pageses. Però hi ha haver un contingent important de treballadors especialitzats que vanparticipar en l’esforç de guerra, especialment a les fàbriques i tallers que fabricaven munició i material bèl·lic.Aquesta mà d’obra, que encara no podem quantificar, ha quedat amagada per l’aura llegendària dels anomenats“voluntaris catalans” enrolats en unitats com ara la legió estrangera, i que van ser una eina propagandística delcatalanisme del moment. D’entre els “voluntaris catalans” nascuts a Sabadell, es documenta amb certesa laidentitat dels soldats morts. També s’analitza el cas dels “espies sabadellencs”, afusellats a Bordeus el 1917, iles seves connexions a la península. Finalment, els arxius locals permeten de copsar un fenomen molt importanten un conflicte global com ara el de la Gran Guerra: els fluxos de desertors i d’insubmisos francesos.