Bosch, jansenista?

L’octubre de 1792, arriba a Sabadell, acompanyat d’un llarg seguici, el darrer bisbe d’Alet, diòcesi de la província eclesiàstica de Narbona. Anton Bosch i Cardellach, aleshores secretari municipal, s’encarrega de l’allotjament dels exiliats. Aquest exili, preludi de la Guerra Gran (1793-1795), i l’actitud mateixa de Bosch, reflectida a la seva Memoria de las cosas notables de la vila de Sabadell, proporcionen indicis valuosos sobre la familiaritat de Bosch amb el pensament jansenista de Fèlix Amat de Palou i sobre la influència d’aquest darrer en l’acció política de Bosch. Perquè sembla molt plausible que el Bisbat d’Alet, conegut pel seu seminari jansenista, s’instal·lés a Sabadell per obra de Fèlix Amat. L’article inclou traduccions catalanes de les actes de la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell que relaten l’enterrament del bisbe d’Alet, i que cal comparar amb el text corresponent de la Memoria... de Bosch i Cardellach.