El dron como herramienta tecnológica de control territorial

Article Sidebar

HTML (Castellano)

Main Article Content

Jeffer Chaparro Mendivelso
Jhoan Coronado
Miguel García
Achouak Rabia
Andrés Zárate
La inspiración para los drones tipo Vehículos Aéreos No Tripulados (VANT) nació en 1848 cuando se creó el Carruaje Aéreo a Vapor, aunque la idea de usar estos aparatos el ámbito militar se consolidó en el Reino Unido alrededor del año 1916. Desde esos momentos se les han dado usos estratégicos y tácticos. Actualmente se emplean en actividades más allá de los usos militares. Estos artefactos están estrechamente relacionados con la geopolítica del poder y del conocimiento. Se puede evidenciar que la superioridad tecnológica de las naciones a la vanguardia se impone en los países rezagados, vigilando y castigando, si es necesario, los espacios y los cuerpos sin hacer presencia física en su territorio. Al analizar la espacialidad de las fábricas de drones se denota la superioridad de los países avanzados en tecnología, evidenciada a partir de la cantidad de factorías en países como Estados Unidos de América, China, Reino Unido, Francia, Israel y Rusia.
Paraules clau
drones, territorio, control, poder, VANT

Article Details

Com citar
Chaparro Mendivelso, Jeffer et al. “El dron como herramienta tecnológica de control territorial”. Ar@cne: revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias sociales, https://raco.cat/index.php/Aracne/article/view/347043.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 > >>