Les professores d’Educació física femenina durant el franquisme i l’ideal de dona que es proposava des de la secció femenina. Anàlisi de la situació a la província de Segòvia

Introducció: L’Estat franquista va establir uns models de conducta entre la població espanyola recolzats pels grups propers al poder, que van intentar implantar un tradicionalisme cultural. Amb aquesta situació es va conformar l’espai “natural” que corresponia a la dona: la llar i la família. El sistema educatiu va contribuir a reafirmar les missions socials que havien de complir les dones; i la Secció Femenina, com a organisme dependent de l’Estat, va contribuir a facilitar l’adequació a aquest model de dona, mitjançant la posada en marxa d’activitats formatives i recreatives com ara: l’Educació Física i els Ensenyaments de la Llar en el sistema educatiu, el Servei Social, les càtedres ambulants, els albergs, les competicions esportives, els grups de cors i danses... En concret, el professorat exclusiu d’Educació Física va tenir una doble missió: d’una banda, ser transmissors d’aquest ideal de dona i, d’una altra, fomentar una activitat física que contradeia, en algunes oca­sions, els valors socials i morals assignats a la dona. Mètode: La nostra Tesi utilitza una metodologia historiogràfica, basada en la recopilació d’informació que en sosté el marc teòric. Aquesta base documental es fonamenta en informacions extretes tant de fonts primàries, a l’Arxiu Històric Provincial de Segòvia i la bibliografia pròpia de l’època, com de les secundà­ries. També s’utilitza l’anàlisi de les entrevistes a nou professores que van realitzar la seva tasca a la província de Segòvia, per tal de, des de les seves històries de vida, reafirmar o desmentir les dades recollides al marc teòric. Resultats i conclusions: El període franquista va establir unes relacions de gènere influïdes per uns valors tradicionals que relegaven la dona a un segon pla social. Les dirigents de la Secció Femenina van mantenir aquests valors i els van desenvolupar amb un fort convenciment al llarg de la seva existència. Tanmateix, l’Educació Física i el seu professorat específic, a banda de contribuir a reafirmar aquest sistema, van contribuir a fer que s’obrissin nous camps d’acció per a la dona; no sense caure en contradiccions i entrant en conflicte amb les autoritats eclesiàstiques.