Un número especial sobre clubs esportius

El present monogràfic sobre clubs esportius ja no és, sortosament, una contribució al buit, sinó que complementa els estudis que, des de fa poc temps, s'han estat fent —o estan en curs de realització— sobre organitzacions esportives a Espanya. Aquest té com a objectiu aprofundir en la temàtica tant des del punt de vista teòric com empíric. Podem considerar Joan Riera com el pioner, perquè va donar importància als clubs per a les ciències dels esports ja que el 1985 a la seva Introducció a la Psicologia de l’Esport els va considerar com un àmbit d intervenció d' aquells qui treballaven en aquesta disciplina. D'aquesta manera, ens va introduir en el coneixement d'aquests clubs. Riera no ha deixat mai de treballar en aquest àmbit, ja que es dedicava principalment a la gestió dels recursos humans en els clubs esportius. En totes les seves enquestes sobre costums esportius de la població, Manuel García Ferrando ofereix informació sobre el nivell d'associacionisme esportiu de la població. Aquest mateix autor, ja des de 1986, també s'ha anat ocupant regularment de les organitzacions esportives, en concret de les públiques (García Ferrando, 1986i 1989). A partir dels anys noranta, es fan contribucions d' interès en aquest àmbit. Burriel (1990) publica el seu estudi sobre polítiques esportives municipals. Martínez del Castillo s' ocupa de la planificació de les organitzacions esportives (1996) i del mercat de treball esportiu. Per aquest motiu, veu els clubs com a àmbit d'inserció professional (1991. 1992). AIDA (1995), Escalera et al. (1995), Moreno (1993), Martínez (1996), Puig, García i López (en premsa) i Serrano (1995) emprenen directament la temàtica dels clubs.