Homenatge a Angelina Alós, ceramista i mestra
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Ramon Balius i Juli
Per motius molt personals, que explicaré més endavant, vull recordar la figura humana i artística de la ceramista Angelina Alós. Com escrivia Emili Sempere, era neta i filla de ceramista i per les seves venes hi fluïa, en lloc de sang, esmalt, argila i foc. Durant més de mig segle ha estat personalitat de referència en el món de la ceràmica contemporània, que ella havia convertit en art. A més de la seva original, àmplia i variada obra, va crear escola, perquè per les seves classes van passar diverses generacions de ceramistes. L’Angelina havia nascut a València el 1917, encara que ben aviat, el 1918, en guanyar el seu pare Joan Baptista Alós la plaça de Professor de Ceràmica de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona, la família es va traslladar a aquesta ciutat. Va compaginar els seus estudis amb els de ceràmica a l’Escola del Treball i entre 1937 i 1938 va rebre lliçons d’art amb Francesc Galí, d’escultura amb Jaume Durán i de modelatge en guix amb el seu pare. L’any 1945 va obtenir, previs un examen i concurs, la plaça de professora de ceràmica a l’Escola del Treball, i es va dedicar intensament a l’ensenyament de l’ofici i a la investigació, encara que en el centre hi mancaven molts dels mitjans més elementals. En jubilar-se el seu pare, va seguir com a professora adjunta del aleshores director del departament, en Lluís Rigal, persona poc versada en la ceràmica. La marginació femenina, encara vigent els anys cinquanta, va impedir que en jubilar-se aquest, l’Angelina Alós ocupés el lloc que tothom reconeixia que li corresponia. Davant d’aquesta insòlita situació, va sol·licitar l’excedència; i mentre Antoni Cumella ocupava la direcció del departament de ceràmica de l’Escola, ella creava la seva escola-taller a Esplugues de Llobregat, on impartia cursets, treballant al principi en un forn de llenya. Per aquesta escola varen passar els més importants ceramistes del nostre temps: Juli Bono, Lluís Castaldo, Magda Martí Coll, Montserrat Sastre, Frederic Gisbert, Carles Ballester i molts d’altres. L’any 1959 és nomenada membre de l’Académie Internationale de la Céramique, donant-li així el lloc que mereixia internacionalment. El 1963 es va incorporar novament com a mestra de taller i professora de ceràmica a l’Escola de Treball, càrrec que va exercir fins el 1983, any de la seva jubilació. En realitat, és des d’aquest moment quan va poder dedicar-se completament a la seva obra personalíssima. Desgraciadament, Angelina Alós va morir de manera inesperada l’any 1997, quan es mantenia en el zenit del seu art.
Article Details
Com citar
Balius i Juli, Ramon. “Homenatge a Angelina Alós, ceramista i mestra”. Apunts. Educació física i esports, vol.VOL 4, no. 66, pp. 86-87, https://raco.cat/index.php/ApuntsEFE/article/view/301542.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Ramon Balius i Juli, Aquell estiu del 92 a l’INEFC , Apunts. Educació física i esports: Vol. 4 Núm. 90 (2007)
- Ramon Balius i Juli, Més sobre les misericòrdies del cor de la catedral de Barcelona , Apunts. Educació física i esports: Vol. 1 Núm. 51 (1998)
- Ramon Balius i Juli, LA NOSTRA PORTADA Jocs de nens , Apunts. Educació física i esports: Vol. 3 Núm. 93 (2008)
- Ramón Balius i Juli, Gaudí. L’arquitecte de Déu , Apunts. Educació física i esports: Vol. 1 Núm. 67 (2002)
- Ramon Balius i Juli, Joan d'Ivori; il·lustrador dels jocs olímpics de l'antiguitat , Apunts. Educació física i esports: Vol. 3 Núm. 53 (1998)
- Ramon Balius i Juli, L’aventura de l’atleta còsmic , Apunts. Educació física i esports: Vol. 4 Núm. 74 (2003)
- Ramon Balius i Juli, Biomecànica -artística- del gest esportiu en l'obra pictòrica de Mario Bedini , Apunts. Educació física i esports: Vol. 4 Núm. 50 (1997)
- Ramon Balius i Juli, La casa dels ossos , Apunts. Educació física i esports: Vol. 3 Núm. 69 (2002)
- Ramon Balius i Juli, El secret de l’origen de la nostra portada , Apunts. Educació física i esports: Vol. 3 Núm. 65 (2001)
- Ramon Balius i Juli, Simbologia esportiva monumental en l’obra de Josep Maria Subirachs , Apunts. Educació física i esports: Vol. 4 Núm. 70 (2002)